A l'estiu, quan vivim envoltats d'estrangers, m'agrada distreure'm amb novel·les protagonitzades per turistes. L'exercici provoca efectes paradoxals, sobretot si ja han passat algunes dècades des de l'aparició del text.

Podeu fer la prova llegint Vent de grop, escrita per Aurora Bertrana a mitjans dels seixanta quan vivia a L'Escala. El motor romàntic de la trama, la dependència d'un pescador cap a una angleseta alliberada, resulta inofensiu i un pèl marcià. És clar que en ple nacionalcatolicisme, quan es condemnava el sexe fora del matrimoni, potser semblava tan agosarat com una ombra d'en Gray.

Bertrana, tota cosmopolita, barreja en el text català, castellà, anglès i francès (avui hi afegiria el rus). Recull les ràtzies dels turistes als estancs, per buidar-los de segells de pesseta que enganxaven a postals i cartes. També retrata el lloguer d'habitacions particulars als qui no troben allotjament. La reconversió d'estables atrotinats en dàncings (on tocaven Los Diablos). I les misses multitudinàries en molts idiomes, que omplien les bacines de divises.

L'existència de botiguetes plenes d'andròmines pel lleure turístic, com és lògic, ja arrenca d'aquells dies. Bertrana enumera "barrets i cabassos de palla, de totes mides i colors, barques, pneumàtics, patins i matalassos de plàstic, cinturons salvavides de suro, pilotes, tovalles i túniques de teixit rus de colors llampants". La relació d'articles és molt similar a la d'ara, però no m'estranya. Em costa molt imaginar unes vacances a mar desproveït d'algun d'aquests estris.