Des que va començar la crisi i després d'enfonsar-se l'entramat generat pel boom immobiliari, van començar a sorgir veus instant que el futur creixement no podia basar-se més en un sector intensiu en mà d'obra i baixa productivitat, com el de la construcció.
Així, anàlisis independents adverteixen que l'habitatge encara afronta un llarg període de caiguda, a causa tant de factors d'excés d'oferta com demogràfics (si la població que accedeix a primer habitatge, situada entre els 25 i els 35 anys, és ara de vuit milions, a penes superarà els cinc el 2022). D'altra banda, l'impuls exportador dels últims anys és un factor positiu que dóna solidesa a les tesis defensores d'un nou model productiu (menys dependent del totxo). Però, és realment així?
Per a experts com Sara de la Rica, economista de Fedea, el creixement passa per potenciar la creació de noves empreses, amb alt contingut innovador. Però és dubtós que es consolidi aquesta idea, davant les dificultats que posa l'administració per ?obrir un negoci o davant les elevades quotes (en comparació amb les d'altres països) que ha de pagar un autònom. A més, per a molts espanyols que decideixen emprendre això ?segueix sent sinònim de muntar un bar o adquirir una llicència de taxi, la qual cosa no és ben bé negocis amb alta productivitat, precisament.
No obstant això, el pitjor són els signes que revelen que els nostres dirigents no aposten, de veritat, per "un nou model productiu": l'obsessió per aconseguir les Olimpíades a Madrid o les catifes vermelles a Adelson a Eurovegas o a BCN World (en aquest cas, per part dels "innovadors" aspirants a la independència catalana), més aviat mostren nostàlgia pel retorn de l'economia bombollista. Una cosa que, mentre estiguem sota control de Merkel i Draghi, no succeirà.
