Avui faré de Gregorio Morán. No us penséssiu que m'he tornat de cop intel·ligent i cultivat. No patiu. Miracles el Diari de Girona no en fa. Avui faré la ressenya d'un llibre que segur no coneixereu. L'autora és una sueca que s'ha instal·lat a Catalunya des de fa quatre anys, en concret després d'una temporada a Barcelona, s'està a Mura. Puc deduir que molt bé del cap no deu estar atenent al fet que surt d'un país civilitzat per viure entre nosaltres. Una amiga m'ha recomanat el seu darrer llibre, Seguint les esteles traçades. L'ha editat una petita editorial d'aquestes que es llegeixen els llibres abans d'editar-los, una cosa gairebé extravagant. La seva directora es diu Rosa i és d'aquestes dones del maig del 68 que ha continuat fidel a les seves neures.

És increïble que ningú se n'hagi fet ressò. Segurament aquesta serà l'única crònica que se'n farà. Maybritt Lundgren, així es diu la sueca en qüestió, toca qüestions relacionades amb les caixes, el sexe, la política de casa nostra, la independència, etc. És un llibre on, com en una coral, van apareixent personatges diseccionats com només una persona de fora i que hi ha tingut una relació molt íntima -potser massa íntima- podria relatar. M'atreviria a dir que Maybritt Lundgren ha tingut relacions fins i tot molt perilloses. He mirat les fotos d'ella a Google imatges i no m'estranya gens. M'he assabentat que Lundgren és en realitat periodista i que el que ha vist a casa nostra és tan fort que no ho ha pogut publicar i a la fi ha optat per novel·lar allò que calla. Però s'entén tot. Des de la segona pàgina el ritme és trepidant. Correu a la vostra llibreria a comprar aquest llibre que, tot i tenir 400 pàgines, no podreu deixar de llegir fins al final. No sé perquè molt sovint es necessita una mirada forània per adonar-nos del que som. Estem tan a prop de nosaltres mateixos que no ens veiem, no ens reconeixem. Ha de venir una persona de fora per fer-nos la llum. Suècia té d'una llarga trajectòria d'escriptors i escriptores de novel·la negra: Stieg Larsson, Henning Mankell, Karin Fossum, Anne Holt, Arnaldur Indridason, Liza MarklundJo Nesbø. Lundgren provoca un gran xoc entre aquesta gran tradició i el descobriment de la nostra trista realitat. En surt un castell de foc en forma de llibre. Estic segur que el boca a orella provocarà que tot i el boicot dels gran mitjans de comunicació, aquest llibre sigui un súpervendes.

Només hi ha un problema, el llibre encara no s'ha escrit. De totes formes aviso a totes les sueques que el llibre el tinc al cap i que els el puc explicar del principi al final en llargues vetllades d'estiu. Almenys alguna cosa ja tinc enllestida: la ressenya.