Tots els estats espien i s'espien. És lleig, però ho fan. El que diferencia un estat d'un bon novel·lista és que l'escriptor no ignora que explicar-ho tot és la fórmula segura per avorrir, mentre que per a l'estat no hi ha vides mancades d'interès, ni episodis que no mereixin atenció. Així com cada família infeliç ho és a la seva manera, cada societat tafaneja d'acord amb el seu esperit. Per exemple, ara quan entren al correu electrònic o als SMS d'un homosexual, no és per enviar-lo a Mathausen o per aplicar-li la Llei de Perillositat Social -el gulag del franquisme-, sinó per vendre-li mobles d'Ikea o creuers gay friendly.

L'altre dia explicava Rafael Argullol que va anar a comprar-se un cotxe i el venedor coneixia la seva estatura i la seva operació d'esquena. La meva fitxa de "roig" està intacta i de tant en tant salta a la impressora. No us esforceu a negar-ho: ho he comprovat i tinc com a testimoni a una magistrada.

Europa, si no ha mort, sembla que es posarà seriosa amb l'espionatge nord-americà, però després permet que els vols i les presons clandestines en direcció a Guantánamo existeixin en el seu territori. Tot sembla indicar que es conformaria que respectessin les seves delegacions. I que permetrà que les grans operadores d'Internet segueixin fent negoci amb les nostres dades personals i ens venguin a domicili, amb trucades a l'hora de la migdiada, vins, telefonia mòbil, assegurances, electricitat (encarida), què sé jo. La mala notícia és que les escasses restriccions, les suaus barreres que les lleis democràtiques havien aixecat per preservar, una mica, la privacitat, han estat abatudes. Pel nostre bé, diuen. Per la nostra pròpia seguretat, insisteixen.

I quin tipus de societat retrata l'espionatge d'ara mateix? Doncs una oligarquia globalitzada. Espien els estats, però també les corporacions, empreses i particulars. Tot depèn del poder adquisitiu i com més poder, més impunitat. Ho vam veure a Catalunya, tantes vegades avançada de les noves tendències: qui s'ho podia pagar, espiava, a vegades amb els mateixos xafarders que els altres.