vaig llegir 1984 l'any 1984, a la mili. Degut al context no em va semblar apocalíptic: cap Gran Germà literari es podia comparar amb un pàter de carn i ossos que ens obligava a anar a missa el 20-N. Més endavant va sorgir Internet, un giny que servia per mirar porno de franc. Res. I poc després un programa de TV anomenat Gran Hermano, que ja començava a fer por, però més per una presentadora sempre presta a ensenyar les carns tot i la seva venerable edat que per cap semblança amb el llibre d'Orwell. Res de res.

Les coses estan canviant. Fa poc, els Estats Units reconeixien que espien trucades i correus electrònics no només al seu país sinó on volen, amb l'aquiescència -queixar-se amb la boca petita és aquiescència- dels governs dels països espiats. Al cap de poc, a Grècia s'eliminaven les televisions i ràdio públiques. I a Catalunya de moment no s'han eliminat però se'n vol fer fora més de 300 treballadors, que ve a ser com mig eliminar-les. Estem anant a una societat sense informació -o amb informació controlada pel poder polític o econòmic, que és el mateix- i constantment espiada. I saben una cosa? Res de res.

El pitjor de 1984 no se sol comentar, potser perquè poca gent l'ha llegit. L'espionatge del Gran Germà és l'anècdota. Per a mi és molt més tenebrosa l'existència d'un ministeri encarregat que hi hagi sempre una guerra, ja que així hi ha menys revoltes internes. Pensin ara en el fenomen del terrorisme a escala mundial i n'extreguin les conclusions; o pensin en les guerres no armades entre Catalunya i Espanya i n'extreguin més: la qüestió és que hi hagi sempre enemics externs.

I si volen acabar de tremolar, sàpiguen que a 1984 hi ha un altre ministeri encarregat que la gent visqui sempre a frec de la subsistència mínima, així no tenen ni les ganes ni les forces per acabar amb el sistema.

No ens equivoquem. Orwell no era visionari, és que el poder ha agafat 1984 de llibre de capçalera.