El primer pressupost de la història de Girona es va aprovar a Moscou el 21 de setembre de 1812. El fet necessita una explicació; la donà Carles Rahola en un article a La Publicitat, any 1926: aquest país, després de la Guerra del Francès, havia quedat sota el domini de Napoleó i va ser aquest qui va signar el pressupost gironí en un despatx del llunyà Palau Imperial de Moscou ; el total era de 141.000 francs. "El pressupost municipal és un dels documents que amb més fidelitat reflecteix la situació econòmica d'una ciutat i el seu desenvolupament. Si estudiéssim els pressupostos de Girona d'un segle ençà constataríem sens dubte la seva prosperitat i la seva creixença", diu Rahola en el seu article periodístic.
A dos segles d'aquell primer pressupost gironí, quedaríem enlluernats per la creixença de les xifres. Però avui se'n pot destacar una altre aspecte, no estrictament econòmic. Aquest any 2013 l'Ajuntament de Girona ha pres iniciativa perquè els seus ciutadans tinguem la possibilitat de participar en el teixit del pressupost municipal directament. Es tracta d'escoltar -auscultar, millor- barri per barri, quines inversions es consideren més necessàries, i convenients, a la vida comunitària. Posar, doncs, els pressupostos a tocar. Representa una oportunitat de decidir sobre projectes i desitjos, fent-los més visibles, des de cada barri i carrer, que no pas des de la plaça del Vi i ja no parlem des del Palau Imperial de Moscou. La d'ara és una idea joiosament democràtica que s'haurà de convertir i arrelar com un model de participació activa de tots els gironins que conformen els trenta barris que té la ciutat de Girona.
D'ara endavant tots haurem d'aprendre a usar aquesta nova oportunitat que entra a casa nostra. Han d'abundar la pedagogia i la informació. Aquestes són una necessitat després que el 17 de juliol es varen celebrar les primeres votacions, a la història de Girona, sobre els pressupostos participatius i l'endemà es va fer públic que només un 2,22 per cent dels gironins havia anat a les urnes. És la bufetada seca dels números, ja se sap. Però sobre el 97,78 per cent que no va anar a votar no es pot pas començar de desinflar el globus perquè caldria preguntar-nos si el mes de juliol, al cor de les vacances i de l'enfeinat turisme, era el més indicat per a posar-nos a una innovació molt important per a Girona. I seguint amb interrogants vindrien les propostes elegibles: tot anant a votar anava pensant sobre una de les opcions que duia a la mà, a la meva papereta, per exemple la reforma de la plaça Pallach i ningú ens havia informat de quina reforma es tracta i encara no se sap qui me n'havia d'haver explicat alguna cosa.
Ara rellegeixo el que he escrit fins aquí, com un costum, per veure si he dit el que volia o bé me n'he anat pels núvols. És clar que podríem continuar fent preguntes que embolcallen un ingredient de crítica, tot i una voluntat de fer-la constructiva. Molta gent s'hi afegiria, amb aquest mateix tema de fons. Aquí es podria desencadenar un seguit d'aportacions i observacions de tot ordre, per part de molts ciutadans desitjosos d'exercir el civisme en aquesta ocasió assenyalada. Però ja no val a buscar i anomenar les fallades d'aquesta posta en marxa dels pressupostos participatius: som convidats a la confiança perquè unes paraules de l'alcalde de Girona han sigut ben transparents: "Hem demostrat que som capaços de fer-ho, i ara hem de demostrar que som capaços de fer-ho més bé". Una sinceritat que és d'agrair. Senyor alcalde, afectuosament, en prenem bona nota.
