Fins avui, el principal argument d'Ensenyament per defensar l'horari intensiu és que s'ha aconseguit reduir l'absentisme i la conflictivitat als instituts. És important, però n'hi hauria d'haver més. La rèplica dels pares és de manual: la conflictivitat s'ha desplaçat fora de les aules. La jornada intensiva no és una mesura fàcil d'armonitzar. La Fundació Jaume Bofill, experta en temes educatius, va presentar un informe el passat mes de novembre alertant que aquest nou sistema horari agreujava les desigualtats. L'estudi assegurava que no es demostrava la millora acadèmica, que al capdavall ha de ser el principal objectiu de qualsevol novetat a les escoles, al mateix temps que avisava de conseqüències negatives si s'estenia a Primària. Un sindicat de professors va titllar l'Informe de la Fundació Bofill d'"esbiaixat i tendenciós". Acabat el primer curs complet, no es coneix cap anàlisi profunda de la Conselleria sobre l'aplicació de la jornada intensiva. Les associacions de pares, en canvi, no només continuen mostrant la seva oposició, sinó que recorden que Ensenyament es reserva fins al mes de setembre la informació de quants instituts aplicaran l'horari compactat. Com és possible que a menys d'un mes per l'inici de les classes no es coneixi aquesta informació? Partint d'aquesta tibantor entre els pares i la Conselleria i tenint en compte que, de moment, no és coneixen més resultats que aquest suposat descens de la conflictivitat a les escoles, seria recomanable que el Departament analitzés amb deteniment la repercussió que ha tingut aquest nou sistema horari en la qualitat de l'ensenyament dels estudiants i que ho debati amb altres membres de la comunitat educativa. És millor convèncer que imposar.
