31 de agost de 2013
31.08.2013

Cartes

31.08.2013 | 00:00

Unes obres
de l'AVE a l'UVI
Lluís Torner i Callicó. girona.
Darrerament la marxa de les ?obres de l'AVE ja feien preveure que no s'acabarien talment com, en el seu dia, després d'una llarga espera, s'havia pactat entre el Ministeri de Foment, ADIF i l'Ajuntament de Girona, amb referència al compromís de deixar en perfecte estat de revista tota la zona que durant més de cinc anys ha estat durament afectada per les obres, la qual cosa ha causat un gran perjudici a la gent que viu en aquells entorns i sobretot als locals de negoci i de serveis. A més, cal tenir presents les zones verdes: parc Central, Bisbe Sivilla i plaça Mare de Déu de Montserrat, així com la cruïlla que formava la plaça d'Europa, amb la popular escultura d'Alfaro, el carrer Gironella, plaça. Joan Brossa, etc.
Ara resulta que ADIF fa el ronso i té intenció de deixar les obres sense acabar, la qual cosa seria un greuge, no solament per als gironins que ho han patit d'una forma més directa, i als quals planyem per tot el que els ha tocat aguantar, sinó també per a tota la ciutat; ja que a part del malfet que això sol ja representaria, sembla que tampoc tenen previst de fer l'estació definitiva -l'actual havia de ser provisional- ni de tirar endavant el soterrament del tren convencional, amb el controvertit enderroc del pas elevat, capítol aquest que és objecte de diversitat d'opinions.
Ara cal esperar que, almenys en bé dels veïns de Sant Narcís, que han sigut els més afectats, rebin les corresponents compensacions, i que la ciutat pugui acabar resultant-ne el menys perjudicada possible, tant en la seva imatge, com en la funcionalitat; la qual cosa cal esperar del nostre Ajuntament, a qui correspon vetllar pel bé de la ciutat i en especial dels seus ciutadans, els quals representa.

Qui representa la societat civil?
Francesc Buixeda Cabré. Santa Pau.
En plena campanya de promoció de la cadena humana del proper dia 11 de setembre, que ha de recórrer tot Catalunya demanant la independència, sembla convenient veure si la convocant, l'Assemblea Nacional Catalana, representa realment la societat civil catalana.
Si ens endinsem en els estatuts de l'esmentada Assemblea, diuen que "es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític i no es presentarà a cap mena d'eleccions". Quina casualitat, fixeu-vos bé començant per la seva presidència, aquesta anomenada associació té tots el indicis d'ésser promoguda i patrocinada per un partit polític, i això també es nota si analitzem les seves accions i propostes amb les ideologies i programa de l'esmentat partit, que a més ha estat el que ha donat suport a l'actual Govern de la Generalitat per poder-se constituir. Per tant, això de que l'ANC representa la societat civil i que no té cap vinculació política, sembla estar molt lluny de la realitat. Fins que no tingui lloc la tan repetida i anomenada consulta, no sabrem el que volem majoritàriament els catalans, i per tant s'està manipulant la informació i intentant dirigir la consulta cap a un resultat concret. En democràcia i més en les consultes s'hauria de respectar la decisió personal de cadascú sense influències, del contrari el resultat serà induït i no serà reflex de la realitat.
Ja cal que la despesa que representarà la cadena humana de l'Onze de setembre (seguretat, atenció sanitària, transports, etc.) serveixi per fer decidir el Govern estatal perquè autoritzi l'espe?rada consulta, i que es pugui exe?cutar el full de ruta per donar acompliment del seu resultat, no deixant més temps aparcat l'estat del finançament i l'atur, els proble?mes més preocupants de la ciutadania.

"In memoriam"
enric carcereny i familia. Lloret de Mar.
Recordo com si fos avui, una tris?ta matinada... / Sembla que no pugui ser, Maria estimada. / Les teves parpelles, no s'aixecaran més, / l'esforç de molta gent no han pogut fer-hi res. // Els metges, infermeres i auxiliars lluitant, / perquè el teu cor seguís bategant. / La família, animant-te per fer-te reaccionar, / fins la música, la teva, et volia esperonar. // Ens queda el teu dolç record, i per als que ho necessitin / la donació dels teus òrgans, ajudaran els que més falta en tinguin / ja que igual que has vist i veuràs néixer una nova néta, els néts, i fills / Tu, i algú més veurà sorgir una nova nació... amb els teus ulls. // El seu nom és Catalunya, una nació independent i lliure / Una nació, on hi cap tothom i que aquí volem viure. / L'estelada és nostra bandera i la justícia social, la meta / Una Catalunya republicana i nostra llengua... el català.
Poesia dedicada especialment i amb molta gratitud a l'Hospital Universitari Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona, i als seus metges, infermeres i auxiliars, que a pesar del maltractament i les fuetades dels ciutadans, dels governs de la caverna i del ribot, tracten tots els malalts amb professionalitat, i una admira?ble humanitat. Moltes gràcies a la Dra. M. Margeli, Dra. Beatriz Ciuraqui, Dra. Marisol Prats, Dra. Teresa Tomasa, infermers Jaume Guitart, Pa?tricia Velayos i molts altres que no puc recordar. Sí que recordem especialment la Lídia i la Marta.

País de mesells
Enric Mestres Girbal. Tossa de mar.
Ja fa uns quants anys, i contra tota lògica, ja que el seu camí natural és la plana, una colla de polítics gironins varen decidir que la variant de la N-II havia d'anar per Sant Daniel, i malgrat l'oposició, varen tirar endavant el despropòsit... i no va passar res! Després, i contra tota lògica que fins i tot un cec veia venir, aquests mateixos polítics i altres tan curts com ells, varen decidir que l'estació del TAV i tot allò que s'ubica al seu voltant, havia de estar soterrat al bell mig de la ciutat; ara s'ha vist el nyap, s'han malgastat temps i diners, els gironins han perdut un parc i cinc anys de negoci... però no passa res!
Podria ser que, quan hi hagi millors perspectives, tornin a sortir les veus que, contra tota lògica, reclamen l'enderroc del viaducte, segurament per motius poc altruistes; si són constants ho aconseguiran i els pobres gironins tornaran a patir uns anys de fressa i pols, perdran un immillorable mirador/passeig... però no passarà res.
Darrerament, un polític de comarques ha tret els camions de la N-II i, encara que el canvi ja devia estar lligat abans d'ell, ha deixat dotzenes de negocis a la misèria i més de dues mil persones a l'atur mentre Abertis engreixa la seva caixa... i no passa res.
Ara, una colla d'eixelebrats, amb mentides i demagògia, s'ha entestat a trencar la convivència ciutadana, a fer volar coloms i a portar Catalunya al precipici; per reblar el clau del seu taüt, i contra tota lògica, volen tancar les carreteres del país durant unes 4 hores, i els importarà molt poc el trasbals que ocasionaran a la gent que vol una Diada pacífica i tranquil·la... i no passarà res!
I no passa res si s'abaixen els sous dels que treballen i s'apugen els de que no produeixen res; ni si es retallen els serveis socials, la sanitat o l'educació mentre els polítics segueixen cobrant a tort i dret i endollant amics i familiars. El que deia: un país de mesells!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook