El castellà és un idioma mort a Madrid. Quan ha mort? Mirem els principals diaris madrilenys. El País se subtitula modestament: "El primer diario global en español". El Mundo simplement es considera el número u: "Líder de información en español". ABC, més tradicionalista, fa el que fan tots: "Noticias en español sobre el país" (en minúscula). La Razón sempre té l'última paraula: "Noticias de última hora en español".
L'espanyol de Madrid sona molt, però molt, a l'antic castellà. La Constitució Espanyola, en el seu article 3, diu textualment: "El castellà és la llengua oficial de l'Estat. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes. La riquesa de les diverses modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció". Enlloc surt l'espanyol. Tan espanyol és el català, basc i gallec com el castellà, més i tot perquè es parlen a Espanya mentre el castellà s'estén per tot l'imperi castellà. Com diuen a Mèxic: "Se llevaron el oro pero nos trajeron la plata del castellano".
Ni or ni plata. L'estúpida confusió madrilenya del castellà amb l'espanyol és provinciana, mesetària i antidemocràtica. Cap diari de Londres parla britànic. Cap diari d'EUA parla americà. Tots parlen anglès. No pateixen el complex d'inferioritat de Madrid que només vol traduir el Spanish anglès en el barbarisme de l'espanyol. En què quedem, catalans, bascos i gallecs són o no espa?nyols? O només poden ser espanyols els castellans? La Constitució ho diu ben clar que tan espanyols són els catalans, bascos i gallecs com els castellans. I ja no diguem valencians i "altres modalidats lingüístiques" del vagó de cua de la Constitució.
La Real Academia Española fou fundada el 1713, un any abans de l'ocupació militar francocastellana de Catalunya. El seu objetiu era "fijar las voces y vocablos de la lengua castellana en su mayor propiedad, elegancia y pureza". El primer Diccionario de la Lengua Castellana apareix el 1780, i així s'anomena llengua castellana fins que Primo de Rivera, el 1925, imposa Diccionario de la Lengua Española. Durant segle i mig el castellà fou tan universal com l'anglès. A partir de la dictadura protofascista el castellà es converteix en un peninsular britànic. La Constitució democràtica vol abandonar el feixisme i confirma el castellà com l'idioma de l'Estat central i declara igual d'espanyols els altres idiomes i "modalitats" com el valencià. Però la democràcia no pot contra la política centralista de Madrid que es riu de la Constitució en un tema tan sensible com són els quatre idiomes espanyols.
Madrid ha matat el castellà. Madrid destrueix la convivència espanyola per mantenir el centralisme. Les autonomies s'han quedat, amb gran èxit, la meitat de l'antic Estat centralitzat de Franco. Com més poder perd Madrid, més es tanca en l'espanyol i renega de l'idioma de Cervantes, el jueu que ha fet del castellà un idioma universal. El castellà és un idioma mort per a Madrid, però jo segueixo el meu Quixot que sap valorar els catalans i salva de la crema un sol llibre de cavalleries, Tirant lo Blanc, en català.
