03 de setembre de 2013
03.09.2013

500 anys d'imatgeria festiva de girona

03.09.2013 | 00:00
500 anys d'imatgeria festiva de girona

"Aquell dia de la trobada de l'any 2009,
l'inici de la cercavila em va presentar les dues facetes de la cultura gegantera:
la solemnitat i el joc, l'ordre social i l'alegria de la gent escapant-se d'aquest ordre rient
i ridiculitzant-lo" (Nina Kammerer)

uxu Perpinyà és el darrer artista de la gran nissaga de pintors gironins com Pere Perpinyà-besavi- i Josep Perpinyà-fill-pare-avi-. És llicenciat en història de l'art, dibuixant, artesà, constructor de capgrossos per tot Catalunya. Autor d'en Gerió (el popular gegant de la Fal·lera Gironina), és un apassionat estudiós del món de la cultura popular i propulsor i animador amb molts amics de la Fal·lera, la colla que s'encarrega des de l'any 1997 de portar els vells gegants, capgrossos, àguila de les antigues festes tradicionals gironines, com el Corpus, a altres celebracions, que en aquests darrers anys sols surten per les Fires i Festes de Sant Narcís a Girona.
Tota aquesta introducció és per parlar de la magnífica i erudita mostra exposada al Museu d'Història de Girona que han comissariat en Nuxu Perpinyà i en Ramon Grau. És un veritable muntatge de recerca-erudició-històrico-crítica-seriós-divertit-exhaustiu. En les dues presentacions a les quals hem assistit d'en Nuxu, ens ha entusiasmat el seu rigor i domini històricogràfic de la temàtica del món folklòric dels gegants-capgrossos en l'àmbit gironí-català estudiat com una tesi doctoral des del segle XVI. És una llàstima que el catàleg d'aquesta mostra (a la qual recomanem la visita) hagi tardat diversos mesos a sortir. Finalment, en Ramon Grau, l'altre comissari de l'exposició juntament amb en Nuxu, ens ha portat al nostre taller tot el catàleg fotocopiat per poder llegir els textes i contemplar les dotzenes de fotografies. Tot plegat ens ha refermat en les nostres anteriors opinions.
Un dels textes que ens ha fet redescobrir i comprendre més a fons el món de la imatgeria popular catalana ha sigut el de la Nina Kammerer, antropòloga americana de Massachusetts, que està investigant, per tota Catalunya, el món de la imatgeria i festes populars catalanes. Estem d'acord amb la Nina que els de la Fal·lera Gironina tenen la reputació de ser la colla més professionalitzada de tot Catalunya. Aquesta reputació no només provoca felicitacions, sinó també crítiques, sobretot des d'un punt de vista conservador. La Nina defensa la innovació i la creativitat de la Fal·lera Gironina, segurament la millor colla gegantera catalana que fa balls conjunts amb capgrossos, bastoners i músics fent coreografies coordinades. Com altres colles geganteres de Catalunya, la Fal·lera Gironina és una associació de voluntariat, sense ànim de lucre. Gent de totes les edats i sexes hi participen en total llibertat. Una manera de viure, ser i fer feliç a la gent.
En Nuxu, enfront de la nostra visió del carnaval com la segona vida del poble, basat sobretot en el riure's de tots els poders-patums, etc., destaca constantment que els gegants, capgrossos, etc. eren propietat del municipi, que els construïa, pagava i decidia el dia que havien de sortir a desfilar. Tot i el control municipal, al llarg de la història foren mal vistos, censurats, prohibits. Desfilaven principalment per l'església, el rei, l'aristocràcia, però els gegants, capgrossos i resta de bestiari que els acompanyava acaben sempre en la festa i l'esperit transgressor del carnaval, que se'n riu de tota superioritat, sigui institucional, personalista o classista. Per això a Girona la cultura popular dels de baix, o sigui del poble menut, que sols podia expressar-se al carnaval, ha estat tan migrada i reprimida des del clergat, els nobles, els petitburgesos, els consellers municipals fins a les darreres burcràcies pseudodemocràtiques i les actuals partitocràcies d'arribistes polítics.
Els gegants i capgrossos són l'intent satíric d'una cultura popular controlada pels estaments municipals, per una burgesia -que no mana- i s'ha d'afermar des de la seva corporació. Desfilen en les festes i en el Corpus, amb els militars, en el Capítol de la Catedral, i el poble des del carrer somriu, balla, canta i vol coets i petards, espectacle, utopia, carnaval i festa cada dia. La Girona dels gironistes neoconservadors com Joaquim Pla, els germans Mora, els teòrics més romàntics com Carles Vivó i el poeta Josep Tarrés han intentat omplir el buit de la inexistent cultura popular rebel de les esquerres eternament derrotades i reprimides a Girona. Ho omplen amb les cavalcades de reis, els manaies romans de la processó del Divendres Salt, l'exfesta pagana de la primavera amagada en l'exprocessó del Corpus catòlic i, darrerament, amb Girona Temps de Flors.
Per fi, els dinàmics geganters de la Fal·lera Gironina han renovat el vell esperit festiu del carnaval i de totes les festes populars semitolerades i reprimides pels ordres establerts. D'ençà del restabliment de la democràcia a l'Estat Espanyol, les llibertats d'associació, creació crítica i festa s'han generalitzat per tots els pobles del país.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook