Diumenge, el president del Girona FC, Joaquim Boadas, afirmava que "tenim un jugador molt a prop però si en podem incorporar tres en farem tres". L'endemà, ni tres, ni dos, ni un. El Girona FC va decidir no incorporar cap més futbolista a la seva plantilla argumentant la "falta de diners". Segons la versió del club, la Lliga de Futbol Professional (LFP) no va concedir una ampliació de la partida econòmica per a la plantilla. D'aquesta postura adoptada pel club, n'extreiem dues conclusions. 1. Si el president admetia diumenge la possibilitat d'incorporar fins a tres futbolistes, vol dir que el mateix club admet que la plantilla està incompleta per afrontar una temporada tan exigent com és la lliga de Segona; 2. Que la situació financera és molt delicada. En l'aspecte esportiu, és evident que, malgrat els 7 punts sobre 9 sumats a les tres primeres jornades, no s'ha configurat la pantilla desitjada; sobretot a la davantera. El Girona afronta tota la lliga amb un sol davanter: Chando, que en les seves dues últimes temporades al Múrcia va marcar dos gols. I en l'aspecte econòmic, hem de pressuposar que tot penja d'un fil i que el concurs de creditors era per alguna cosa més que per evitar l'embargament d'Hisenda com va justificar en el seu dia el club. Els aficionats, que han vist com el seu equip ha pasat en un parell de mesos d'acaronar l'ascens a Primera Divisió a no poder reforçar la plantilla com convindria després de perdre jugadors vitals, tenen molts interrogants. Falta transparència. És cert que els clubs de futbol en l'actualitat són propietat d'uns accionistes que no tenen cap obligació de gastar més del que ingressen i que no han de rendir comptes als abonats (abans socis), però, per la idiosincràcia del futbol i per la seva implicació en el teixit social d'una ciutat, no resultaria sobrer explicar amb molta més claredat quina és la situació econòmica i empresarial d'un Girona FC que, malgrat ser dels seus propietaris, no es pot dissociar dels seus abonats i aficionats.