Imaginem una conversa imaginària en un punt de la Via Catalana de la Diada de demà.

Els assistents encadenats semblen penitents amb els braços estesos en creu i somriure als llavis desclosos després de la foscor. Alguns miren de reüll a banda i banda per assegurar-se que no hi ha cap escletxa en la serpent bigarrada escampada pels vorals de les carreteres.

Un tram d'aquesta sardana infinita, amb l'anella sense cloure, l'ocupa una colla juvenil.

- De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Visca els Països Catalans! -exclama un jove que porta l'estelada amb l'estrella roja.

- No t'oblidis de l'Alguer. I d'Andorra -recorda el seu company de tropa.

- Nois! Els territoris de la Corona d'Aragó? No som imperialistes -un vell vol posar seny.

- Expulsarem del país els traïdors! -s'esgargamella el patriota amb crits de reprovació.

- Vostè és un pàmfil i un covard. S'ha de tenir pebrots -recrimina el col·lega de l'abanderat.

- Prou de romanços! La solució és la via insurreccional amb la declaració unilateral d'independència -insisteix el jove, brandant la bandera

- Me'n vaig més avall. Quin parell de ximplets! -l'home carregat d'anys deserta de la formació perseguit pels vituperis de la jovenalla.

- Benvingut. Aquí hi faltava gent -una dona amb els cabells curts acull l'expulsat.

- Estic d'acord amb fer una consulta, però no vull separar-me d'Espanya -remuga l'ancià.

- Si es demana una consulta, és per aconseguir la independència. Si hom vol quedar-se com ara, aleshores no cal fer res -li etziba la dona.

- És donar la veu al poble. Ara bé, jo votaria en contra. Vull un estat federal -fica la cullerada una dona que agafa un marrec de la mà.

- Defenseu la consulta, però votaríeu en contra de marxar d'Espanya? Com es menja això? -l'enllaç del costat esquerre gairebé s'abraona damunt la mare del nen.

- Sóc partidària del dret a decidir però no de la independència -contesta la interpel·lada.

- És a dir, voleu que es faci la consulta per poder votar que no -l'home s'enfurisma.

- Ep! Prou de bajanades! -talla un homenot-. Jo sóc sindicalista. Els qui ara han retallat els drets socials i laborals, amb el silenci còmplice dels seus socis a l'ombra, no són dels meus i no han de continuar tallant el bacallà quan aconseguim la independència.

- Doncs t'has equivocat de dia i de lloc. Jo tinc una petita empresa de cinc treballadors, però avui no sóc l'amo sinó un patriota més que vol assolir un estat propi. Demà, Déu dirà.

- Amb els patrons cap tracte. Sempre ens foten -l'obrer emprenyat trenca la cadena i se'n va.

El vell ha escoltat en silenci la picabaralla. Es desfà de la mà per caminar nord enllà mentre rumia que diverses són les idees i les persones que han convingut en aquesta cadena humana.