Es indubtable que la via catalana va resultar un èxit. No es pot negar que l'independentisme a Catalunya es va obrint camí. Molts catalans hi han arribat per convicció però d'altres hi arriben a cert contracor, cansats de certa inacció del Govern d'Espanya i sobretot per una manca d'alternativa o alternatives reals distintes a la independència i que ens permetin avançar i millorar l'actual situació.

El futur de Catalunya no ha de ser només la principal preocupació dels catalans sinó que el disseny d'un nou Estat compost hauria de convertir-se en el principal repte per al conjunt d'Espanya no per al futur sinó de manera immediata. Una prioritat compartida amb la sortida de la crisi i la generació d'ocupació. Si a Catalunya no es percep aviat que algú l'escolta podríem iniciar un camí sense retorn, ple d'incerteses, i no només de ruptures polítiques sinó emocionals. La fractura social potser encara no és evident però és produiria amb crueltat si algun dia Catalunya iniciés un procés de secessió.

Avui la responsabilitat de donar-hi resposta correspon al Govern d'Espanya presidit per Mariano Rajoy. Els populars van ser els principals instigadors de la desafecció a Catalunya i a Espanya, amb les taules petitòries i el recurs contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que va acabar portant com a resultat l'insuportable sentència del Tribunal Constitucional: autèntic any zero d'un nou temps. Ara han de gestionar part del resultats de la seva equívoca estratègia, i tal vegada cedir en allò que no estaven disposats: fiscalitat i consulta.

És indubtable que a Catalunya hi ha acord majoritari en la necessitat del referèndum o consulta. Els catalans volem ser consultats. La consulta, que ha de ser acordada amb el Govern d'Espanya, podria ser en termes similars a la consulta a Escòcia, una pregunta binària del sí o no a la independència. Però aquesta fórmula presenta moltes dificultats per l'acord amb el Govern d'Espanya i per altra banda limita molt la resposta. Limita respostes com les que defensem els socialistes, una tercera via que obriria un nou estatus per a Catalunya, amb un nou pacte constituent que converteixi Espanya en un veritable Estat plurinacional, amb una estructura federal i específica quant al model fiscal. Una consulta que podria fer-se a Catalunya i també al conjunt d'Espanya (amb les mateixes o d'altres preguntes), sobre quin ha de ser el model d'Estat. A tota Espanya, a resultes dels moviments 15-M, hi ha una demanda ciutadana que exigeix no ser consultats només cada quatre anys. Hi ha una crisi de democràcia representativa, de les institucions polítiques, dels propis partits. No és suficient la delegació de vot als electes. L'exigència d'aprofundiment democràtic consisteix en millorar-ne els mecanismes de participació. Les consultes en son el millor ?exem?ple. I quina millor consulta que fer-ho sobre el futur model d'Estat, tant a Espanya com a Catalunya.

Estic convençut que els socialistes som avui una alternativa clara al Govern popular de Rajoy, i que al 2015 tindrem un projecte alternatiu que ens permeti recuperar la confiança de la majoria. Potser llavors tindrem la responsabilitat de resoldre l'atzucac que el govern de Rajoy i el de Mas no saben resoldre. Els socialistes catalans treballem a Madrid amb els companys socialistes espanyols per presentar un nou projecte reformador, transformador, modern, que obri una segona transició a Espanya. Un projecte on Catalunya recuperi la singularitat nacional, que la Constitució del 78 li va negar diluïda en la simètrica Espanya de les autonomies. Si som capaços de fer-ho, començarà ara sí, un nou temps en positiu per a Catalunya, sense ruptures emocionals, en el marc d'una Espanya i una Europa plurinacionals, diverses i federals.