Fa temps que visc més aviat bocabadat davant la indescriptible supèrbia, autosuficiència, injustícia i estupidesa dels governs -de tots els governs- de la jove democràcia espanyola, sense importar els seus colors o dirigents. Des dels que dirigia l'Adolfo Suárez fins al que és incapaç de controlar en Mariano Rajoy, tots ells només s'han servit a ells mateixos o a la major gloria i riquesa dels seus dirigents. Sembla que Espanya és el que menys importa als seus polítics.

En aquest sentit, ja ni m'estranya que un dels màxims representants d'aquest govern, com ara el seu ministre de l'Interior, que per a més Inri és català, afirmi l'endemà del grandiós èxit de la Via Catalana, que "només" hi havien anat 400.000 persones, tot acusant sense cap fonament ni prova el govern autònom que ha donat aquesta xifra (i amb qui teòricament s'hauria d'entendre), d'haver quadruplicat la xifra. A qualsevol democràcia "civilitzada", una manipulació tan òbvia i descarada de la veritat, que per postres té com a única finalitat menysprear bona part del poble que hauria de protegir, hauria tingut conseqüències immediates i el ministre en qüestió hauria hagut de plegar. A Espanya, el cap de l'oposició ni tan sols ho comenta, perquè ell hauria fet exactament el mateix -causar descrèdit als catalans i a les seves reivindicacions a qualsevol preu, inclús el de la mentida. Fins la vicepresidenta espanyola ha tingut el valor d'afirmar que "han de vetllar per la majoria silenciosa"! Són uns impresentables sense cap mena de dubte, però hom podria argumentar que al cap i a la fi, defensar la unitat d'Espanya és la seva feina i que per fer-ho, fan servir les eines que els semblen -inclosa la carta del "Presidente" Rajoy.

El que cada dia em sorprèn més, però, és el servilisme ja no només d'alguns grups mediàtics, que òbviament tenen interessos econòmics i polítics i per això s'embeinen la seva objectivitat quan els convé, sinó la cooperació de tot un sector del col·lectiu de periodistes -els "fidels al règim"-, que semblen haver esborrat la paraula "informació objectiva i veraç" dels seus diccionaris. En lloc de complir amb el seu deure, són ells els que es converteixen en notícia a través de les seves opinions "TTT" (tergiversades, tendencioses i teledirigides), que ofereixen sense cap tipus de vergonya disfressades d'informació al públic. Algú els hauria d'explicar als Pedro J. Ramírez, Paco Marhuenda, Hermann Tertsch, Federico Jiménez Losantos, Ismael Merlo, etc., que els catalans ja no trobem cadires per llogar i així poder escoltar, sense exaltar-nos, tanta mentida, difamació, inexactitud i tonteria. Vergonyes de la democràcia!