28 de setembre de 2013
28.09.2013
Diari de Girona

Bolero d'amor traït a Espanya

28.09.2013 | 00:00
Bolero d'amor traït a Espanya

osotros, que nos quisimos tanto, debemos separarnos, no me preguntes más" va escriure el cubà Pedro Junco Jr. (Pinar del Rio, 1920 - l'Havana, 1943) en el seu bolero més famós. Tremenda cançó d'amor impossible que es feia present quan Artur Mas, dimecres, i Oriol Junqueras, dijous, feien juraments de l'amor català a Espanya. "A risc d'equivocar-me, els trasllado la meva percepció: Catalunya sent afecte real per Espanya, se l'estima", deia Mas en el seu discurs de 68 pàgines. "Jo en particular i ERC en general estimem Espanya, la llengua espanyola i la cultura espanyola", reblava Junqueras.
Amor, amor, amor. Si no havia quedat prou clara la sintonia entre els dos líders al llarg d'una hora i mitja de suposat debat, que van dedicar a donar-se la raó a la manera Dupond et Dupont ("jo encara diria més"), i a alimentar-se mútuament l'argumentari, la coincidència en l'hispanofília (amor a Espanya) va acabar-ho de confirmar, sobretot a la vista del matís adversatiu que tots dos van introduir al final de la frase respectiva: "ja no confiem en l'Estat espanyol"
Quin gran dolor! Tantes ganes d'anar junts com tenien, i ara se senten traïts en la seva confiança! És una queixa admissible en el cas de Convergència, que sempre ha maldat per trobar un encaix espanyol per al seu nacionalisme; no tant en Esquerra, netament independentista com a mínim en el darrer mig segle. Però fins i tot en el cas convergent, una gran part del partit sempre ha sospirat per l'emancipació, i si no l'ha plantejat és per la prudència de qui no vol estavellar-se intentant l'irrealitzable. Això explica que ara surtin independentistes de sota les pedres: no són nous, sinó que ja hi eren però no gosaven dir-ho. I el recordatori de tres-cents anys de greuges que impregna el discurs nacionalista qüestiona la sinceritat de les expressions amoroses. Una altra cosa és que Mas i Junqueras s'estimin sincerament tots els catalans, inclosos els que se senten totalment o parcialment (o familiarment) espanyols, i vulguin sumar els seus vots als respectius projectes.
En tot cas, convertir Espanya en objecte de sentiments intensos equival a reconèixer la seva existència com a ens animat, no només administratiu. Però llavors cal preguntar-los què entenen per Espanya. Tot el territori de l'Estat? El que se sol dir "la resta de l'Estat"? N'exclouen Euskadi i Galícia? I el País Valencià i les Illes? Quin embolic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook