Encara no he entès mai per què tants alemanys tenen tantíssima vocació per convertir-se en "baluards indestructibles de la unitat d'Espanya". O són veritables caps quadrats, que no entenen de canvis o evolució, o pot ser que el fet d'haver viscut dividits durant quatre dècades i d'haver sofert l'altíssim cost de la reunificació, hagi influït en un rebuig tan incomprensible com passional i perseverant.

Com a membre dels col·lectius EMMA i HELP Catalonia, conec uns quants periodistes alemanys, pels quals el tema de la independència sembla un veritable camp de batalla en el qual no sé per quin motiu prenen partit per la premsa més reaccionaria de la "caverna mediàtica" madrilenya, en lloc d'observar els esdeveniments amb certa distància i d'informar sobre el que està succeint amb un xic d'objectivitat. Un d'ells és un tal Leo Wieland, corresponsal del Frankfurter Allgemeine Zeitung, un dels diaris més influents del Vell Continent. La seva última peça, "Der katalanische Weg" (la Via catalana), és tot un exemple de com, barrejant informació, manipulació i opinió, es pot "anecdotitzar" com a protesta de quatre exaltats, una de les manifestacions més multitudinàries i pacífiques que ha conegut el continent europeu en les darreres dècades. Afortunadament, en Manel Bargalló i Alabart, resident a Karlsruhe, ha enviat una contundent carta a l'editor de l'esmentat diari per protestar contra la poca professionalitat en la informació tramesa pel seu col·laborador. Però no cal anar fins a Madrid, per trobar alemanys catalanòfobs. A Empuriabrava, ja fa temps que s'esplaia una tal Angelika Eisenführ, una pseudoperiodista, que sense cap vergonya ni descans falseja la realitat, per dogmatitzar a través dels seus escrits en contra de les aspiracions majoritàries d'aquest poble. Havent-se situat al centre de la polèmica amb afirmacions com ara "el català és un dialecte regional codificat", sobre la qual en el seu dia el DdG informà àmpliament, ara el seu darrer comentari (28/09) al recull de notícies Arena, publicat únicament en alemany a Empuriabrava, és una nova col·lecció de despropòsits. Afirma, per exemple, que "mai ningú ha estimat, quin tant per cent de tot els ciutadans que tindrien dret a votar, ho farien a favor de la Independència". I també insinua que "hi ha un exercit de 230.000 funcionaris de la Generalitat, que treballen exclusivament per a la independència de Catalunya a les quatre províncies". És cert que la seva influència va minvant, però la vehemència amb la qual continua carregant contra qualsevol brot d'independentisme o dret a l'autodeterminació, és digne d'ésser esmentada.