01 de octubre de 2013
01.10.2013
Diari de Girona

Un gran embolic

01.10.2013 | 00:00
Un gran embolic

El tàndem Mas-Junqueras ha donat tres mesos al president Rajoy perquè es pronunciï sobre la consulta del dret a decidir. Duran Lleida proposa una tercera via des de La Vanguardia que encara confon més el personal. Navarro i Sánchez-Camacho es retraten al Parlament junts. Rivera demana eleccions ja, mentre Herrera intenta marcar perfil propi, allunyant-se dels socialistes.
Tot plegat, un embolic de campionat a on resta clar que el govern improvisa un full de ruta cada matí que busca equilibris entre els socis de la federació nacionalista i una ERC crescuda que vol ja una data per a la consulta o altrament continuarà veient l'espectacle des de darrere el canyer i sense participar activament en el fràgil govern d'Artur Mas.
Ara per ara només ERC, per un costat i el PPC i Ciutadans, per l'altre, tenen les idees clares a favor o en contra de la independència. La resta, una de freda i una de calenta, jugant a la confusió diària per tal d'intentar no ensorrar-se encara més en les enquestes.
El president de la Generalitat s'ha endinsat en un carreró sense sortida i com que Madrid no tolerarà una consulta, no tindrà més remei que convocar eleccions anticipades si compleix amb el que ha manifestat en seu parlamentària en el debat de política general.
I el 2014 en una contesa electoral plebiscitària i amb la secessió com a protagonista, Oriol Junqueras guanyarà clarament si la participació no supera el 60%. Les eleccions catalanes sempre són les més abstencionistes i la mobilització de la gent no nacionalista fins avui sempre ha estat molt minsa. La davallada de CiU pot ser molt important. El desgast de Mas i els danys col·laterals de la crisi poden ser letals per al govern convergent, que s'haurà de conformar de fer de crossa d'uns republicans que poden arribar a la presidència del Consell Executiu de la Generalitat, una circumstància impensable només fa un any, quan Mas convocà eleccions després de la Diada de l'Onze de Setembre.
I després, què? Farem com Kosovo? Es proclamarà la independència unilateralment? L'Assemblea General de l'ONU acceptarà Catalunya com un estat? La Unió Europea admetrà el reingrés quan l'admissió exigeix unanimitat de tots els països membres? Continuarà Catalunya a l'euro o necessitarà una moneda pròpia?
Són molts interrogants que algun dia Oriol Junqueras o Artur Mas hauran d'explicar. Més el primer que no pas el segon que ja estarà amortitzat en aquest camí cap a Itaca. Ningú no dubte de les bones intencions però el cor pot dir una cosa i el cap, una altra. En definitiva, un gran embolic que de moment només crea confusió a la majoria de ciutadans perquè als partits no els convé parlar clar.
Al llarg d'aquestes properes setmanes caldrà veure com reacciona Mariano Rajoy i tota la caverna mediàtica madrilenya que no només són els líders polítics, sinó sobretot els mitjans de comunicació conservadors, que han encetat una verdadera cacera de bruixes.
Depèn de com afronti el Govern espanyol aquesta crisi, els independentistes a Catalunya es poden multiplicar. Tard o d'hora el Govern espanyol haurà de presentar una oferta que, com a mínim, complagui una bona colla d'electors que tenen molts dubtes davant el fet independentista però que no volen continuar com fins ara.
Junqueras ha proposat una doble nacionalitat que complau molta gent, per la qual cosa seria bo que els assessors de Rajoy es concentressin en noves idees, amb pedagogia sobre els pros i contres i que abandonessin la cancó de l'enfadós que representen les imposicions d'uns textos constitucionals que s'hauran de reformar ben aviat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit