Ara que s'ha produït un acord al Parlament entre CiU, ERC, ICV-EUA i les CUP de cara a fixar una data i una pregunta pel referèndum abans de final d'any, ara surt el senyor J. A. Duran i Lleida, d'Unió (UDC) oferint la seva tercera via. O sigui, una tercera opció a l'hora de votar sí o no a la independència del nostre país, a més de poder votar en blanc (vot en blanc) o nul (vot nul). Per tant, i si fins ara en el referèndum o consulta per la independència de Catalunya es podia votar sí, hi estic a favor; o sí, vull que Catalunya sigui un Estat independent; o sí, vull la independència de Catalunya, per exemple; o en cas contrari votar no; o fins i tot votar en blanc (a més dels vots nuls perquè qui ha votat ha escrit per exemple: "Ola, k ase" a la papereta); doncs ara arriba el senyor Duran, no pas amb una tercera opció, sinó amb una cinquena! És a dir: votar sí, no, vot en blanc, vot nul o tercera via d'en Duran. Cinc opcions, cinc respostes possibles. Algú en dóna més?

Ara bé, la pregunta que milions de catalans ens fem (ansiosos?) seria: què coi és això de la tercera via duraniania o duranesca, o simplement d'Unió? En efecte, benvolguts lectors, és una pregunta difícil. O millor dit, una resposta difícil, perquè respondre sí, no o en blanc una pregunta senzilla i fàcil d'entendre fins i tot pot resultar força complicat per a determinats ciutadans o ciutadanes del nostre país. Què vull dir amb això? O sigui, posem per exemple una senyora gran, que camina lentament amb bastó, vídua, que sordeja una mica i força i que no està gaire al cas de l'actualitat política (ella s'interessa més per les revistes del cor on surten fotos d'artistes de cinema, de princeses i de palaus).

Doncs, bé, suposem que arriba el dia d'anar a votar i aquesta senyora es dirigeix al seu col·legi electoral (va estar molts anys sense poder anar a votar per culpa d'en Franco) amb la intenció de votar per en Jordi Pujol. Ara bé, el problema es presenta quan es troba davant de les quatre paperetes (sí, no, vot en blanc o tercera via del senyor J. A. Duran i Lleida) i no hi ha cap papereta on surti una llista del partit del senyor Jordi Pujol. "No, que li diuen, ja s'ha jubilat, el senyor Pujol. A més, això és un referèndum i s'ha de votar sí, no, en blanc, nul o per la tercera via d'en J. A. Duran i Lleida". Què volen que faci, pobre dona? Evidentment, votar en blanc.

Però, insisteixo, una mica tornant a l'inici, què seria exactament la tercera via del senyor Duran? Després d'estar-hi rumiant tot un diumenge a la tarda (abillat amb el meu guardapols gris d'analista polític de diumenge a la tarda) he arribat a la conclusió que aquesta tercera via, o que aquesta cinquena resposta possible (sí, no, en blanc, nul o tercera via), seria com una mena de "Ni sí ni no, sinó todo lo contrario". Sí, sé que és una mica complicat d'assimilar; però ja veuran que en comptes de ser una única resposta és molt més que això: és una resposta amb moltes possibilitats, totes elles destinades a fer content tothom, els uns, els del sí, i els altres, els del no a la independència.

Per exemple, la tercera via podria aplicar-se de la següent manera: ser independents els dilluns, dimecres, divendres i diumenges i ser espanyols la resta de la setmana. O ser independents el gener, març, maig, juliol, setembre i novembre, i ser espanyols la resta de mesos. O ser independents a la primavera i a l'estiu i espanyols la tardor i l'hivern. O ser independents el 2014 i espanyols el 2015, per tornar a ser independents el 2016 i espanyols el 2017. O ser independents de nits i espanyols de dies. O ser independents cada 29 de febrer. O ser independents el 28 de desembre. O ser independents per carnestoltes. O ser independents per Nadal. O només ser independents per la Festa Major.

O, més enrevessat encara, que la Catalunya vella (Girona i Barcelona) sigui independent els dilluns, dimecres, divendres i diumenges, i que aquests mateixos dies la Catalunya nova (Lleida i Tarragona) sigui espanyola. O encara més difícil si es vol. Per exemple, si la tercera via fos alfabètica (és una idea i prou, senyor Duran i Lleida) els catalans els cognoms dels quals comencessin per la lletra A, com ara ?Ametller, podrien ser independents el primer divendres de mes; però els que tinguessin un cognom que comencés per la lletra B, com ara Boix, i totes les altres inicials, no.

Què vull dir amb tot això, a més de fer-los passar l'estona? Home, que ja som tots una mica grandets (o no, i només n'estem farts) perquè ens deixem prendre el pèl de mala manera. Esdevenir independents i formar un nou estat a Europa no és una qüestió de matisos, senyor Duran i Lleida. Ara només cal preguntar sí o no a la ciutadania i després comptar els vots. I guanyarà l'opció més votada en el referèndum i llavors caldrà actuar en conseqüència. Què li fa por de tot plegat, senyor Duran i Lleida?