Fins i tot TV3 ha hagut de fer-se ressò - discretament, això sí, i sense demanar opinió a ningú de la Generalitat, faltaria més!- de la fortuna que ens costarà a catalanes i catalans l'aventura privatitzadora d'Aigües del Ter-Llobregat d'Artur Mas i Mas-Colell si el senyor jutge, definitivament, resol que la adjudicació a Acciona no s'ajusta a dret. No sols es van vendre el que era nostre amb la intenció que Acciona ens ho tornés a cobrar amb escreix en els propers anys, sinó que ho feren tan malament que a) un jutge ja ha fallat anul·lant l'adjudicació i han hagut de recórrer, i b) la indemnització no sols significarà retornar els diners dipositats i els seus interessos, sinó pagar els beneficis previstos uns quants anys, la inversió feta i tot un reguitzell d'aspectes que faran de l'empresa adjudicatària una empresa afortunada.
La primera pregunta hom se la fa amb tota la innocència: com és possible que una administració faci un plec de condicions tan lesiu per als seus propis interessos? I pot continuar: Tan ineptes i/o deslleials -serveis jurídics d'alt rang, segurament- són els seus redactors? Afegint: No hi hagué cap indicació ni control tècnic i polític de Presidència, Finances i Territori? O, simplement -podríem malpensar: Es copià la proposta de negoci que presentà Acciona perquè era qui pagava la festa? I, finalment, sorprendre'ns: Quin prodigi succeí a Catalunya que un servei no s'adjudicà a una empresa de La Caixa? (Agbar, en aquest cas. Però aquesta ja és una altra història.) Hem d'esperar, doncs, que el senyor jutge resolgui en ferm, però el tuf és potent i vigorós.
El més fantàstic és que aquests "eficients" administradors tinguin convençut el personal de fer el més gran salt mortal i sense xarxa que s'ha proposat al nostre poble en generacions i d'oblidar-se de tota la resta. Palau inclòs.
