El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) és l'organisme que es dedica a fer enquestes per la Generalitat. Les seves errades han estat monumentals, però Artur Mas manté els seus responsables des de la seva arribada a la plaça de Sant Jaume. Ara ha publicitat les dades del seu darrer treball. I per tal de no equivocar-se, una vegada més, gairebé ha calcat els resultats que han anat publicant recentment els diaris de casa nostra. Això sí, han omplert més de 200 folis de fullaraca.

Tots els analistes i especialistes en qüestions electorals coincideixen: la patacada de CiU serà d'unes dimensions mai vistes. Dels 60 diputats de fa tres anys podria passar a una forquilla entre 30 i 34, la qual cosa indicaria que la formació que ha vertebrat Catalunya i que fins avui ha guanyat totes les eleccions catalanes amb autoritat, passaria a una situació complementària. És a dir, deixaria de ser, en expressió de l'expresident Jordi Pujol, el pal de paller.

El sorpasso d'ERC provocaria que la vintena de diputats que CiU perdria en una sola legislatura se'ls apuntés el partit republicà, que estaria en disposició de formar govern per primera vegada d'ençà del retorn de la democràcia.

L'esglai independentista que viu avui el país seria capitalitzat pels republicans. Són ells i només ells els que tenen la marca i amb una nova imatge com la de Junqueras en aquests moments assoleixen moltes ahesions que fins fa poc temps eren impensables. El nou líder d'ERC representa un canvi. I avui des de molts sectors de la societat es demana un relleu d'uns lideratges que han estat gairebé trenta anys consecutius en la política catalana. Junqueras té un bon discurs i és capaç de parlar de l'independentisme sense radicalismes, sense ferir la gent que fins i tot en pot restar llunyana. I això té molt de mèrit.

No cal oblidar que amb els vots de CiU és alcalde d'un municipi com Sant Vicenç dels Horts, on la immigració té una presència molt important en el dia a dia. És per això que no té problemes per reunir-se a Badalona amb plataformes de nouvinguts que volen sumar-se al procés independentista. O que parli d'una doble nacionalitat en la qual molta gent es podria sentir còmode.

ERC ha fet una llarga travessia pel desert, amb tot un seguit de diferents lideratges, però avui presenta un candidat sòlid que ha sabut fer els canvis necessaris sense provocar cap trencadissa. I això també té mèrit.

Ara només ha d'esperar. Els grapats de vots que perd diàriament CiU se'ls apunta ERC sense la necessitat de cremar-se en el govern en uns moments de crisi i de paràlisi. Mas els fa la feina en una transició en què el president ja està del tot amortitzat en un procés que -cal reconèixer-ho- sense ell no hauria tingut sentit. Qui de debò ha donat embranzida a tot aquest procés independentista ha estat Artur Mas i això mai ningú no l'hi podrà discutir. Això sí, amb aquesta aventura conduirà el seu partit a una posició molt feble al Parlament de Catalunya.

I això sense saber de debò quin paper jugarà Duran Lleida en aquest embolic. Va parlar d'una tercera via, però està més dedicat a representar Espanya per Llatinoamèrica i els Estats Units que no pas a fer quilòmetres per pobles i ciutats de Catalunya per tal de recollir els suports de molts ciutadans que no comparteixen ni la Via Catalana ni la manifestació del 12 d'octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona.

La federació de CiU cada dia és més fràgil i les posicions semblen irreconciliables. Però ja se sap que en política tot és posible i Duran Lleida és un gat vell que ha estat tota la vida dedicant-se a fer imatge sense cap necessitat de mullar-se. Veurem si al final es decideix a clavar un cop de porta.