Els temps de les vaques grasses s'han acabat i ja hi ha qui diu que no tornaran mai més. Va haver-hi una època en què cada poble va creure que tenia la necessitat de disposar de tot tipus d'equipaments: piscina pública, pavelló poliesportiu i centre cívic d'un sol ús a l'any. Malauradament, el famós Pla Únic d'Obres i Serveis, tan útil en molts aspectes, també va fer molt de mal en molts altres. I el d'Equipaments Esportius, ja no en parlem. Ara fa dos anys, els ajuntaments de Garriguella, Rabós d'Empordà i Vilamaniscle van arribar a un acord exemplificant per mancomunar el servei de la piscina descoberta d'aquest darrer municipi. Va ser una iniciativa lloable i assenyada. També l'acord al qual van arribar els ajuntaments de Palamós, Calonge i Vall-llobrega per construir una piscina mancomunada. La primera pedra es va col·locar el setembre passat. Castelló d'Empúries i Roses han signat recentment un conveni d'ús de la piscina climatitzada rosinca, una instal·lació molt ben aprofitada i gestionada, però deficitària en costos i manteniments. Els veïns de Castelló i Empuriabrava podran gaudir de descomptes i avantatges d'ús a partir d'ara. També se'n beneficiaran els escolars i els esportistes castellonins. D'instal·lacions esportives desaprofitades -i de cara construcció- n'hi ha unes quantes. Només cal anar un dia de cada dia a la porta de diversos pavellons poliesportius per adonar-se que, a dins, d'activitat esportiva n'hi ha ben poca. Ha arribat l'hora de fer un pla racional d'ús de totes aquestes infraestructures. Cal que tinguin un ús ampli, obert a tothom. Fins i tot hi ha pobles que encareixen el preu de l'ús de la seva piscina d'estiu per evitar que s'ompli de gent forastera, és a dir, del poble del costat... I així anem.
