Ahir El Periódico publicava una nova enquesta. Les conclusions són fàcils: ERC i Ciutadans es disparen, CiU s'enfonsa, mentre PSC i PP seran gairebé testimonials al Parlament. Tots els estudis d'opinió coincideixen que com més avanci la legislatura, més notable serà la diferència d'escons entre republicans i convergents.
De moment, Junqueras podria tenir sis escons més que Mas, mentre les dues formacions sumarien un total de 70 diputats, la qual cosa vol dir que és practicament impossible encetar un procés independentista amb una fragmentació d'aquestes característiques si tenim present que la suma del Ciutadans, PSC i PP arribaria als 45 escons.
Com a convidats de pedra, ICV se n'emportaria 14-15 i la CUP, 6. Fins ara totes les enquestes van en la mateixa direcció, però la d'ahir hi afegeix un element més: Artur Mas està més que amortitzat. La seva gestió de govern és deficient i els enquestats ho deixen ben palès. Les retallades i la crisi econòmica segur que hi influeixen. Però CiU no té més remei que tornar-se-la a jugar amb el mateix cap de cartell. No té recanvis i menys quan tard o d'hora els d'Unió hauran de definir-se si és que Duran no plega abans d'hora i se'n va a un bon consell d'administració d'alguna empresa important de Madrid. Això facilitaria que UDC s'integrés a CDC amb un president tipus Rigol que no fa mal a ningú.
La majoria de càrrecs públics d'Unió no aposten pel trencament i prefereixen continuar a sou de la Generalitat que no pas seguir al líder de tota la vida que no se sap ben bé a què juga. A més, una victòria d'ERC amb una quarantena de diputats els obligarà a pactar amb la federació nacionalista, la qual cosa permetrà a CiU retenir molts llocs a les conselleries. I ja se sap que amb les coses de menjar no s'hi juga.
Catalunya viurà uns propers mesos molt i molt entretinguts i les contradiccions entre ERC i CiU aviat es posaran de manifest. La meitat de diputats convergents que poden perdre l'escó plantaran cara tard o d'hora, l'estratègia de Mas haurà de variar si no es vol veure del tot engolida per un Junqueras que ja es passeja pel país com a president in pectore i marca l'agenda del govern, la qual cosa deixa en posició molt delicada els membres de l'executiu català.
I des de Madrid, què faran? De moment callen i deixen fer. Rajoy està més preocupat per les repercussions de la doctrina Parot i el Tribunal d'Estrasburg que no per intentar ponts de diàleg amb Catalunya. No s'hi veu cap interlocutor i les tensions cada dia són més evidents. Si al PP estatal conviuen moltes famílies ideològiques, no s'hi veu cap liberal o democratacristià capaç de fer entendre al president del Govern espanyol que no es pot continuar igual.
A Catalunya ha quallat en un ampli sector de la societat que tots els mals se solucionen amb la independència. I això encara que no sigui cert, no ho rebat ningú des de la capital. Qualsevol ministre o càrrec po?pular només sap referir-se al marc constitucional, sense tenir present que el café pa?ra todos ja és més vell que l'anar a peu. I possiblement si?gui la mare de l'actual ambient de crispació. Amb unes cambres parlamentàries molt més fragmentades i en posicions radicals atès que a Madrid l'antinacionalista Rosa Díez tindrà un pes important i a Catalunya ERC serà la primera força política, l'entesa sembla gairebé impossible. Es viurà un autèntic xoc de trens i això no afavorirà ningú. Si la política és l'expressió del diàleg i l'entesa, els governs de Rajoy i Mas haurien de fer esforços per no perjudicar els interessos dels ciutadans que volen viure, treballar i no haver d'entrar en discussions estèrils que no porten enlloc i que poden trencar la convivència.
La majoria popular a Madrid no pot legislar en contra del model lingüístic català, per exemple. Si cal fer esforços per intentar una solució pactada, aquest no és el camí. Continuar amb una política de pessics no porta enlloc. Només serveix per distanciar-se encara més i com més passi això, més difícil serà trobar-se en un punt intermedu.
En dos anys al PP se li escapa la majoria absoluta al carrer, i CiU rep una patacada que li fa perdre gairebé la meitat dels escons. El panorama d'ambdues formacions no és gens afalagador. Però ni uns ni altres volen cap entesa fins avui. Mentre radicalitzen unes posicions de les quals els beneficiaris són els Ciutadans de Rivera, l'UPyD de Rosa Díez, els excomunistes de Cayo Lara i el més llest de tots, Junqueras.
