La compareixença de l'expresident de Caixa Girona, Arcadi Calzada, davant la comissió d'investigació de les caixes, té diverses lectures. La primera és els nivells d'amoralitat i desvergonyiment assolits. La segona és la impunitat amb què van poder actuar personatges vestits amb un impol·lut frac per fora, però per dintre amb l'ànima sutjosa. "La frontera de l'ètica sempre és relativa", deia Calzada a la pregunta d'un diputat sobre si trobava ètic vendre obres d'art de la seva galeria a l'entitat financera, o fer contractes, de fins a mig milió d'euros, a l'empresa participada per la seva filla. És probable que per Calzada la frontera de l'ètica sigui movible, encara que això és una fal·làcia. El comportament ètic o íntegre d'una persona és un dels pocs patrimonis de l'individu. I Calzada ha demostrat que en aquest sentit està tan despatrimonialitzat com l'única entitat financera que quedava al territori i que ell va contribuir a ensorrar. Caixa Girona es va crear per contribuir a un projecte econòmic local. Això ho va enderrocar la terrible gestió de personatges col·locats a dit al consell d'aquesta i d'altres caixes, convertides en opulents cementiris de polítics amortitzats o en una màquina de fer sobresous. A totes les recriminacions que li han fet els diputats, Calzada ha respost que són "jurídicament irrellevants". Té raó. Són irrellevants perquè cap fiscal ni cap jutge s'ha atrevit o ha tingut la valentia per arribar fins al final (de fet no ha arribat ni al principi). No només sobre l'informe de la Generalitat que va destapar importants irregularitats en el període Calzada i que, sorprenentment, va acabar a la trituradora de paper d'Economia. El darrer president de Caixa Girona, Manel Serra, diverses vegades va estar temptat a anar a veure el fiscal. No anar-hi va ser el gran error de Serra. Però no calia. Els fiscals tenien elements per actuar d'ofici. No ho van fer. Ells sabran el motiu però costa molt d'entendre. Sigui com sigui, Calzada podrà continuar anant a les tertúlies de 8TV. Quina vergonya! I es podrà fer l'ofès quan el comparen amb el -en el passat amic seu- Fèlix Millet.