Vuit països són o volen ser candidats de la UE

Jesús Domingo Martínez. girona.

El passat dia 16 d'octubre, la Comissió Europea (CE) ha recomanat la concessió de l'estatut de candidat a la Unió Europea (UE) a Albània, llegia en una nota emesa per la mateixa Comissió. El mateix dia, la CE recordava els fonaments dels criteris d'adhesió de Copenha?guen acordats per la UE fa 20 anys. Aquests inclouen l'estat de dret, la reforma judicial i la lluita contra la delinqüència organitzada i la corrupció, entre d'altres.

Vuit nous països són o volen ser candidats. Entre ells m'ha sorprès la situació de dos: l'antiga república iugoslava de Macedònia i Turquia. La situació de Turquia és que va sol·licitar ser candidat el 1987 i les negociacions d'adhesió van començar el 2005. L'antiga república iugoslava de Macedònia va sol·licitar ser candidat el 2004 i encara (9 anys després) no se li ha concedit l'estatut de candidat. Contràriament, Albània, que va sol·licitar ser candidat el 2009, acaba d'aconsellar que se li concedeixi l'estatut de candidat, o Montenegro, que va sol·?licitar ser candidat el 2008 i les negociacions d'adhesió es van iniciar al juny de 2012. Potser és interessant que alguns segregacionistes que consideren i proclamen Ca?talunya com un estat europeu prenguin nota del cas de Macedònia.

L'agressió acústica (o allò que no dirà la premsa) de Lax'n'Busto

Mercè Saurina i Clavaguera. quart.

El proppassat divendres, 25 d'octubre, el grup de rock Lax'n'Busto, acompanyat per l'orquestra del Conservatori, va actuar a Girona, a la sala Montsalvatge d'un Auditori amb les localitats exhaurides. El goig que feia veure la feinada que els 80 nois i noies de l'orques?tra i la banda havien realitzat dirigits per Lluís Caballeria -es mereixen, tots, un excel·lent cum laude-, era inver?sament proporcional a la sonoritat pèssima i de?sor?bitada de Lax'n'Busto. Fins i tot en un tema que només interpretaven el guitarrista del grup i el cantant, l'amplificació de l'instrument s'ho menjava tot i era impossible discernir la lletra de la cançó. El Cor Jove del Conservatori va interpretar magníficament Tornarem, però calia tenir els cinc sentits concentrats a distingir les veus entre el caos sonor... No havia vist mai, en un concert, tanta gent posant-se els dits dins les orelles, literalment, perquè tapant-se-les amb les mans no n'hi havia prou de tan molest com era el so: arribava brut, s'acoblava, xiulava i, de ben segur, sobrepassava el màxim de decibels recomanat per l'OMS. El prog?rama anunciava que el concert duraria 105 minuts sense pausa i vaig pensar que potser no el resistiríem. Un grup amb aquesta trajectòria ha de tenir un bon tècnic de so i s'han de poder, si no solucionar, almenys minimitzar les dificultats que sorgeixin. El que em va semblar imperdonable va ser el patiment auditiu del públic. Crec que no hi valen excuses.

Evidentment que aquesta ha estat una experiència fantàstica tant per a l'orquestra del Conservatori, a qui vull felicitar públicament per la tasca tan ben feta, com per als components de Lax'n'Busto, que certament també s'hauran vist recompensats per la il·lusió i l'esforç de tots aquests joves músics. La propera vegada, però, una de dues: o més equilibri i que se senti el que s'hagi de sentir (només reduint el matxucat de la percussió o rebaixant la intensitat del baix la corda ja no quedaria tan ofegada i potser podríem seguir la lletra de les cançons) o, si us plau, que amb l'entrada ens regalin una revisió amb l'otorrinolaringòleg i una pastilla per al mal de cap.

Grans oportunitats

Carla Molas Esparaguera. girona.

Sempre s'ha dit que en temps de crisi és quan sorgeixen les grans oportunitats. A casa tenim una fusteria i ha sigut arran d'això que vam decidir muntar una nova línia de negoci relacionat amb la fusta. La feina ha baixat per a tothom, no és cap novetat, però això no vol dir que no hi hagi un nínxol de mercat on poder tirar endavant una idea. Hem començat un nou projecte dedicat als packagings de fusta. Hi ha altres empreses dedicades a aquest sector, no hi ha dubte, però nosaltres intentem oferir més que simples caixes de fusta, apostem pel me?di ambient, no fem servir vernissos per embellir les fustes que utilitzem que, evidentment, provenen de tales totalment controlades i a més, apostem per la segona vida dels nostres productes donant idees originals a través de la nostra web. Encaix8 ha nascut i tira endavant. Des d'aquí m'agradaria animar qualsevol a creure en les seves idees i a intentar-ho!

Objectiu Bulgària

Luis Carrillo. girona.

Caminant per la fira no puc deixar de sorprendre'm quan sento la música ambient. Ni un sol dels cantants de moda, ni els més venuts ni els més escoltats ni els més demandats. Només música en català. Em consta que darrere d'això existeix una imposició municipal. Ah, l'alcalde, aquest liberal! Obliguen a escoltar una determinada música, controlen l'idioma usat pels nens en l'esbarjo, sancionen els comerciants per fer ús de la seva llibertat en l'empresa, canvien la història al seu capritx... Però, és que ningú reaccionarà? Si això no és totalitarisme de tendència búlgara, que vingui Déu i ho vegi. A aquest pas, obligaran a ballar sardanes a les discoteques i a col·locar la foto del rei Artús sobre el televisor.

Per un error en l'edició del text, no de l'autor, el titular de l'article de Jordi Vilamitjana de la pàgina 5 d'ahir era incorrecte. Hi hauria d'haver dit: "Beveu, beveu".