En el joc d'oportunismes tacticistes en què s'ha convertit el debat de la "qüestió catalana" a Madrid, el partit UPyD de la incombustible Rosa Díez -exaspirant a la secretaria general del PSOE- va aprofitar abans-d'ahir la seva opció d'aparèixer com a capdavantera de la unitat d'Espanya sense complexos i, a la vegada, de furgar en els problemes d'altres forces, i significativament en les contradiccions dels socialistes, amb una moció que nega a Catalunya el dret a decidir tota sola el futur de la seva relació institucional amb Espanya, i proclama que aquest és només un dret de la nació espanyola. Res que no hagin afirmat tant PP com PSOE, però no el PSC, defensor del dret a decidir de Catalunya, encara que amb certes prevencions quant a la forma d'exercir-lo. La contradicció va provocar que els diputats del PSC s'abstinguessin mentre que la resta del grup socialista votava a favor de la moció. Els diputats catalans no podien, sense incórrer en incoherència, votar a favor de la moció. "Havíem de ser coherents amb el que defensem a Catalunya", argumentava el diputat del PSC per Girona, Àlex Sáez, en una entrevista al nostre diari. Votar-la en contra hauria estat un missatge més clar, però també hauria agreujat les tensions internes de la família socialista en uns moments en què, segons diversos indicis, es detecten signes de desglaç en les relacions entre Barcelona i Madrid, i el PSOE pot jugar algun paper auxiliar perquè el diàleg flueixi -fet que no garantiria l'acord, però menys ho faria la seva absència. També és cert que no tothom mostra les mateixes ganes que els ponts es basteixin: la moció d'UPyD tenia vocació de dinamitar-los, igual que algunes irritades reaccions dins del PSOE davant l'abstenció del PSC, com la d'Alfonso Guerra. El seu ressò és més aviat escàs, però manté viva una polèmica amb la qual el PSC està condemnat a entrebancar-se un cop i un altre mentre la qüestió nacional centri l'agenda política catalana (i la qüestió catalana pesi tant dins l'agenda espanyola). També van confluir les querelles internes en el PSOE del triangle Rubalcaba-Carme Chacón-Susana Díaz. Tot plegat, entre uns i altres, un joc polític en el qual cadascú va votar per garantir el seu "status quo".