02 de novembre de 2013
02.11.2013
40 Años
40 Años

Cartes

02.11.2013 | 00:00

Fires, una altra Girona
Carles Mallart. Girona.
El divendres, 25 vam anar a Fires i hi vam trobar uns amics per fer una mica de recorregut de dues hores, temptejar i escassament pujar a algunes atraccions la mainada, ja que era el primer dia i es feia la promoció d'un euro per viatge. Realment molt ple, cues a tot arreu però l'important era l'ambient i tastar aires d'atraccions, fires... De sobte veiem un nen magrebí a qui el seu pare escridassa, i vàrem entendre que li deia que no podien pujar enlloc, així que ens acostem i li diem al nen: "Què passa? Vols pujar a alguna atracció?". I el pare ens contesta: "No treballo, no tinc diners, només mirem l'ambient, som de Salt". El nen se'ns queda mirant, i el meu amic li diu: "A quina atracció voldries pujar?". Ell es gira, i amb un català correcte, respon: "M'agradaria un plat de patates fregides d'aquesta parada". Fem acostar el nen i piquem l'ullet a la noia que atenia: "Un plat de patates per aquest noi, si us plau, gros". Li donem 3 euros al nen per sota mà i ell paga l'import. Preguntem: "No és massa gros?", i contesta "no s'ho creguin, cap problema". Bé, diem adéu i al cap d'uns metres ens girem, el nen i el pare enfrascats amb el plat de patates. També m'han comen?tat que el dilluns, 28 hi havia una sessió de circ a 1 euro. La tanda va començar a les 5 del matí, la cua que es va formar era quilomètrica, a les deu del matí ja no s'admetia més gent d'espera; el circ començava passades les dotze, alguns més de set hores d'espera.
Parlant amb un restaurant de dins la fira, un dels empleats em diu: "Segons les expectatives que hi havia, hem punxat en totes les línies, molta gent i molts pocs diners". El propietari de la instal·lació hi deixarà la camisa, les despeses són molt altes i benefici, cap, tot i que de moment no ha plogut. Tot plegat fa pensar, i molt. 

Sr. Bisbe
josep feliu sala. Cornellà de Terri.
Quan en la confessió es perdonen els pecats, es fa amb la condició que hi hagi pene?diment i voluntat de no recaure i si s'ha robat, no hi ha perdó fins que es torna allò robat. Llavors, em crida molt l'atenció veure que Vós ens demaneu perdó, però per enlloc hi trobo penediment ni voluntat d'esmena... Com voleu, doncs, que us perdonem, si ja sabem que continuareu tant per ràdio com per 13TV amb les mateixes mentides i ofenses. Ens robeu el bon nom i la dignitat i no ens la repareu?... En una paraula: no torneu allò robat?... De quin perdó parleu, doncs?

Circ sense animals
GENIS MATABOSCH. figueres.
Cinc grups del Parlament han proposat prohibir "l'ús" (sic) d'animals als circs a Catalunya. El mateix text ja és capciós: al circ els animals no s'usen, hi actuen. S'usen en escor?xadors i vedats de caça però aquests es cuiden de no mostrar el patiment animal, el seu viacrucis diari cap a la mort. La proposta de llei pretén amputar el circ d'una de les seves parts integrants i reservar la doma per a hípiques, zoos i centres d'agility (doma de gossos). Avui el Circ Raluy, amb un número de gossos artistes, actua al costat de la Fira de Girona on es fa cada tarda una demostració d'agility. Si s'aprova la llei, l'any vinent, el pú?blic gironí podria veure els gossos a la Fira però no al circ! Una llei, doncs, discriminatòria, que atempta contra la competència. Quina és la mà negra que persegueix el circ amb animals? Quins interessos econòmics la mou? Què fa que vulguin amputar el circ del seu creador, el cavall, però no succeeixi així a les hípiques, hipòdroms o clubs de polo? Qui insisteix en el binomi circ-maltracte animal? El benestar animal en circs està regulat per normatives europees i controlat pels agents mediambientals dels Mossos i dels veterinaris de la pròpia Generalitat. A banda d'un llenguatge capciós, els ecologistes se serveixen ?d'en?ganys: és fals que en altres països europeus hi hagi una prohibició semblant. Deixaran d'actuar els dofins del zoo? No ho crec! Aquells, com la Guàrdia Urbana a cavall, formen part del sistema i no ho fan sota els circs en ruta, els proscrits de les arts escèniques i de la imposada cultura postmoderna. La ignorància és atrevida: són aquestes contradiccions d'una societat hipòcrita moguda pels interessos econòmics, poderosa davant els fràgils i còmplice, amb els seus silencis, dels capricis dels poderosos.

Li enfaden les males notícies?
Jaume catalán díaz. girona.
A l'oposició en general, però concretament al PSOE, semblen molestar-li les bones notícies econò?miques. Per a cada dada positiva que ofereix Montoro, sempre té un "però". Així, en el debat de pressupostos, Rubalcaba va despatxar les previsions de creixement amb desdeny i fins i tot sarcasme. "El pitjor encara ha d'arribar", va profetitzar. Però davant l'evidència que les xifres i els organismes internacionals confirmen la sortida de la recessió, la resposta va ser antològica: "Ho devem a Brussel·?les". Recorden? Qui ahir era font de tot mal és ara la panacea. Li enfaden les bones notícies al PSOE? Sembla que sí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit