La Comissió Europea va aprovar el 2007 el Llibre Verd per a una nova cultura de la mobilitat urbana. La finalitat era comptar amb ciutats més verdes amb un trànsit fluid, una mobilitat urbana més intel·ligent i un transport urbà accessible i segur per a tots els ciutadans. Segons els experts de la Comissió Europea, "l'augment del trànsit en els centres de les ciutats provoca una congestió crònica, amb nombroses conseqüències negatives per la pèrdua de temps i danys al medi ambient". En la conferència de Tribuna de Girona, la professora Maria Lluïsa Marsal, va incidir en el fet que les ciutats intel·ligents tenen un doble objectiu: ambiental i social. Reformular les ciutats i convertir-les en espais per a les persones és un dels grans reptes socials del segle XXI. No obstant això, quan Marsal imagina una Girona amb "més persones i menys cotxes", entra de ple en el terreny de la mobilitat. I aquí és on comencen els problemes per traduir l'objectiu en realitat. Un transport urbà eficient i accessible a tothom és la pedra angular per reduir o eliminar el trànsit dels centres urbans. Si analitzem el cas concret de Girona, veurem que el transport urbà (autobús) ha millorat substancialment en els últims anys, però encara és insuficient comparat amb moltes ciutats europees amb una eficient xarxa d'autobusos, tramvies o metros (aquest últim sistema de transport no és factible en ciutats petites). Girona té un doble problema. D'una banda, la província, llevat de la línia Portbou-Barcelona, no disposa de transport ferroviari, la qual cosa eliminaria l'entrada de molts vehicles. El segon problema és que el transport urbà és car. El preu de l'abonament de deu viatges és el segon més elevat d'Espanya, només superat per Madrid. El preu del bitllet senzill (1,30 euros) tan sols el superen ciutats com Barcelona (2), Madrid, Palma o València (1,5). Per potenciar el transport públic, l'hem de fer accessible.
