La desafecció dels ciutadans envers els partits i els polítics està experimentant una evolució creixent. Les causes, segons els analistes, són diverses. Una d'elles la podem trobar analitzant el currículum de molts polítics i, fins i tot, avui dia, d'uns quants dirigents que no han fet altra cosa a la seva vida que política. Alliberats de jovenets a les joventuts o entrant a treballar a l'aparell del partit, iniciant així una trajectòria, esglaó a esglaó, que intentaran no deixar mai. Dit d'una altra forma, o com el xusquerisme s'ha acabat imposant dins les principals organitzacions polítiques del nostre País.
D'aquí que un element que ha contribuït a generar mala imatge dels polítics i dels partits són els professionals de la política. Aquells que no han conegut en la seva vida laboral i/o professional altra activitat que la política, sigui en el partit o en alguna administració pública o en empreses dependents d'aquesta, en càrrecs electius o de confiança. També cal incloure aquells que en l'exercici d'un càrrec públic, que sempre s'ha de considerar com una situació transitòria, de més o menys durada, quan no el mantenen pels resultats d'unes eleccions o per decisió del seu partit, busquen un altre camí per continuar sent un professional de la política. I així ens podem trobar una quantitat desmesurada d'assessors i càrrecs de confiança en tota mena d'institucions, de caire municipal, supramunicipal, autonòmica o central, molt superior a les seves pròpies necessitats com a administració pública. En alguns casos, per exemple en alguns ajuntaments o diputacions, això, fins ara, no solia transcendir a l'opinió pública perquè els partits, al govern i a l'oposició, se'ls distribueixen de forma equitativa.
Els professionals de la política, una classe de polítics que existeixen en tots els partits, normalment són polítics de segona línia que s'alineen amb l'aparell partidista, perquè en formen part i són submisos a les seves directrius. Perquè, en definitiva, els aparells dels partits no deixen d'estar composats per professionals de la política, que tenen com a tret ca?rac?te?rís?tic la seva vida endogàmica dins el partit i viure allunyats de la realitat ciutadana i de la societat. Un cas paradigmàtic ens el trobem en un dels principals partits de Catalunya, on alguns d'aquests professionals de la política han arribat als llocs més alts de comandament dins la seva estructura partidista i fan del tacticisme el fil conductor de la seva actuació, com podem comprovar en molts dels darrers esdeveniments de la política catalana i espanyola.
Els professionals de la política són capaços de qualsevol cosa, no tenen ànima, el seu únic objectiu és mantenir la seva "professió" perquè, en la seva majoria, no han conegut altra activitat fora d'aquesta. Ernest Lluch, amb la seva habitual saviesa, ja ho advertia ara fa més de 30 anys: "El polític professional és perillós, cal mantenir l'activitat professional al marge de la política".
Calen reformes per retornar la confiança en la política i els polítics. És urgent una reforma del sistema de funció pública, despolititzant el funcionariat públic i reforçant la seva professionalització. Això ha d'implicar la reforma del sistema d'elecció dels membres dels òrgans i consells dels ens públics a través d'uns veritables controls de competències professionals. La qualitat de la funció pública requereix de bons professionals i no professionals de la política, disposats a fer de tot i experts en res, amb l'únic mèrit de la seva lleialtat a l'aparell partidista.
Cal apostar per una regeneració democràtica del sistema de partits polítics. En aquesta línia, les organitzacions polítiques han de tenir un caire més horitzontal que piramidal, que comporti una estructura central més simplificada i lluny dels sobredimensionats aparells dels partits tradicionals.
S'haurien d'eliminar les joventuts dels partits polítics. Aquestes en el sistema de partits imperants s'han convertit en una escola de professionals de la política; per això els joves s'haurien d'incorporar directament a l'organització, amb els mateixos drets i deures que tothom.
Primàries, llistes obertes i limitació de mandats són altres eixos que tots els partits polítics haurien de defensar per construir unes organitzacions polítiques sota els pilars de la qualitat democràtica i d'una nova cultura organitzativa, flexible, transparent, canviant i cooperativa; obrint els debats al conjunt de la ciutadania.
Els partits polítics no haurien de ser una organització de professionals de la política, que fan del tacticisme la seva guia d'actuació, sinó una organització de ciutadans compromesos i oberts a la ciutadania, ?guiats per ideals i valors, retornant a la política la noblesa de la seva funció i el compromís d'aquesta amb la societat a la qual serveix. Unes organitzacions radicalment democràtiques.
