05 de novembre de 2013
05.11.2013

I LA PREGUNTA ÉSÉ

05.11.2013 | 00:00
I LA PREGUNTA ÉSÉ

L'Honorable messies del nostre país continua el viatge cap a una Ítaca il·lusòria. La lleial oposició de l'esquerra dissolvent, que treu les castanyes del foc al govern, promet una terra de Xauxa quan s'aconsegueixi la independència. Els socialistes, tants caps tants barrets, cerquen la quadratura del cercle per compaginar el dret a decidir (versió moderna del principi d'autodeterminació) i una tercera via federal (que implica una reforma constitucional). Els comunistes d'antany, tenyits de verd, ressusciten la teoria estalinista de la qüestió nacional per donar suport a la demanda dels pobles a decidir el seu futur, encara que avui dia suposi anar de bracet amb la dreta nacionalista, capdavantera de la política neoliberal. Finalment, els defensors de les essències centralistes anuncien que qualsevol canvi en la situació actual suposarà la divisió entre germans, el caos i el desgovern.
No obstant això, existeix un moviment ciutadà, amb un fort component emocional, que creu en les proclames populistes que prometen el món i la bolla. I les demostracions patriòtiques expressen la voluntat d'una part de la societat catalana disposada a saltar al buit.
Ara bé, les manifestacions multitudinàries no proven que la majoria del poble català aposti per la secessió. Si fos així, per què s'embolica la troca i s'amaga el cap sota l'ala per evitar aclarir la pregunta d'una possible consulta, tot i que no serà autoritzada perquè col·lideix amb la legalitat vigent?
Si la força de la ciutadania és tan inexorable que empeny els governants a convocar un referèndum, per què encara es desconeix la fórmula que cal emprar?
Au vinga! Que només són unes quantes paraules senzilles i tendres a l'abast de l'estructura neurològica de qualsevol votant. Per exemple, es podria preguntar: "Està a favor de separar-se d'Espanya perquè vol la independència de Catalunya?". S'hi atreviran? Hi hauria sorpresa?
"Ah, no!", exclamen alguns valedors del dret a decidir que deixen per després quina serà la relació amb la resta d'Espanya. Unionistes, federals i confederals volen ficar-hi cullerada sense copsar que tot està dat i beneït. Actuen de comparses en un espectacle de titelles dirigit pels independentistes que volen aplegar, amb la indefinició perdurable, dretes i esquerres.
De fet, el debat sobiranista serveix de coartada als governs que s'aprofiten de la cerimònia de la confusió per, aquí i allà, destruir les conquestes de l'estat del benestar.
Les mobilitzacions socials contra les retallades en sanitat, educació i serveis socials haurien de ser un revulsiu per a l'esquerra que anteposa la qüestió nacional a la qüestió social. O s'està al costat de les víctimes o del dels botxins!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook