Josep Fontana, que als 82 anys continua essent una de les ments més lúcides del país, li va dir a Josep Puigbó diumenge a TV3, sobre la consulta per a la independència: "Creuen que si guanya el sí, en Rajoy dirà "oh, d'acord, aquí tenen la independencia"? I si no, què? Ho portaran a Europa? A on? Pensen que hi ha un oficina de patents d'estats de nova creació?". Historiador com és, va resumir-ho amb una frase lapidària: "No hi ha independència sense guerra de la indepèndencia", que davant la suor freda de Puigbó va matisar tot seguit precisant que hi ha molts tipus de guerres, i que es pot combatre amb pressions, negociacions, contraprestacions, etc. Molts anys i amb la derrota entre les possibilitats.

El que molesta Fontana, i a mi, és que ens prenguin per idiotes. Que els polítics parlin del referèndum com si a partir d'ell Catalunya ja fos un estat. Com si fos l'Ítaca promesa per Mas, quan no és ni el permís per sortir de port. En l'imaginari procés d'afaitar-se per anar al banc a demanar un préstec -sense res per avalar-lo- per comprar un vaixell amb el qual es pensa navegar a Ítaca, sense tenir títol de patró de barca i sense saber situar en un mapa ni els punts cardinals, la consulta seria posar-se escuma a la cara.

Fontana -com jo- és favorable a la consulta, que reflectirà el desig del poble. Res més que el desig. Algun polític ha pensat en l'endemà? I si ho ha fet per què no ho explica? Per què no diuen clarament que seguiran anys de guerra, anant bé sense armes, però molts anys per descomptat? L'endemà tot seguirà igual. O molt pitjor, perquè la frustració dels ciutadans que se sentiran enganyats, de tants que pensaven que votant "sí" Catalunya es convertiria en un nou estat, provocarà una situació molt perillosa, qui sap si violenta. I això, quedi escrit, serà únicament culpa dels polítics catalans que estan jugant amb els sentiments i esperances de la gent de bona fe. I una mica curta de gambals.