El consell nacional del PSC va acordar diumenge fer costat a les tesis de l'aparell del partit sobre l'anomenat dret a decidir amb un resultat aclaparador: la proposta de resolució dels crítics va obtenir només el suport del 13% dels consellers, davant el 83% del document de la direcció. Sis vegades més suport. Un resultat que relativitza l'afirmació que el partit està dividit en aquest tema. El consell nacional no és la totalitat de la militància -a les comarques gironines, sembla haver-hi més equilibri entre les dues postures-, però és l'òrgan legitimat per marcar el camí entre congressos.

El document aprovat diu que el PSC continua defensant la consulta però vol evitar que aquesta estratègia el porti a un carreró sense sortida. La percepció, no obstant, és que el PSC ha decidit marcar distàncies amb les formacions que intenten la via 150.2 de la Constitució per celebrar un referèndum. Probablement aquesta via està abocada a la resposta negativa, però quan el PSC demana una entesa entre governs, com a requisit indispensable per a la consulta, també convida a conduir el procés en una via morta. I és fàcil interpretar que el veritable propòsit és el d'evitar un altre conflicte de vot diferent amb el PSOE. Una postura ben legítima, per descomptat. Tot i que la decisió del PSC no té per què alterar la majoria existent en el Parlament sobre la convocatòria de la consulta, Duran i Lleida (CiU) va apuntar ahir que l'absència dels socialistes "debilita" el procés sobiranista.

Pel que fa als diputats crítics, tenen un dilema: acatar la resolució o desobeir-la. Si fan això darrer, el partit els podria enviar al grup mixt, però llavors el socialista passaria de tercer a quart grup de la cambra, superat pel PP. Potser són els mateixos crítics els que han de decidir si és coherent continuar a les files d'un grup del qual discrepen en qüestions fonamentals.