24 de novembre de 2013
24.11.2013
Diari de Girona

El PSC (PSC-PSOE) no fou mai el partit de Pallach

24.11.2013 | 00:00
El PSC (PSC-PSOE) no fou mai el partit de Pallach

Fa una setmana es produí en la política catalana un fet negatiu: el PSC (PSC-PSOE) s'apartà del bloc de partits majoritaris a Catalunya que estan intentant fer realitat una consulta sobre el futur que els catalans volem decidir. Naturalment, una notícia d'aquesta mena, encara que previsible per les pressions que exercia el PSOE sobre el partit que dirigeix Pere Navarro i per l'actitud vacil·lant que ha anat caracteritzant la direcció d'aquesta organització, no per veure's venir ha deixat de sorprendre i sobretot de lamentar-se i ha donat lloc a un conjunt de comentaris en formes d'articles que en algun cas han incorregut en un error que convé esmenar perquè es refereix a un tema central en la història del socialisme democràtic a Catalunya.
Es tracta que aquests dies en alguna ocasió s'ha retret a Pere Navarro i companyia la decisió esmentada tot dient que contradeia la història del partit i s'hi ha afegit el nom de Josep Pallach, com si el gran pedagog i polític hagués format part del PSC (PSC-PSOE) i cal aclarir que mai no va pertànyer a aquest. Josep Pallach, que morí el 10 de gener de 1977, era secretari general del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i les seves opinions són prou conegudes sobre la necessitat que els partits -tots- a Catalunya tinguin el centre de decisió aquí per evitar el fenomen del sucursalisme polític.
És una condició de la política catalana que ve de lluny. El Segon Congrés Catalanista de 1883 ho decidí i des d'aleshores es va anar difonent i incorporant i fent present en la política catalana, encara que actualment, el sucursalisme polític segueix essent un corc que arrosseguem i ens minva energies com acabem de comprovar en aquest episodi que acaba de viure el PSC (PSC-PSOE).
En el pensament de Josep Pallach sobre les grans qüestions figura la necessitat bàsica que els idearis a Catalunya i concretament el socialisme democràtic s'estructuri des de la realitat, defugint interferències, canalitzant l'impuls d'aquest poble. Així ho expressà en tantes i tantes conferències, mítings, declaracions, articles i en el darrer llibre que publicà, La democràcia, per fer què? (novembre 1975). Aquesta característica dels partits a Catalunya sovint no és fàcil d'aconseguir i en el cas del socialisme democràtic ha resultat afectada pel PSOE que en imposar els seus interessos ha acabat buidant de contingut l'organització del PSC (PSC-PSOE).
Era previsible i els anys han anat confirmant que la dependència política provoca la desconnexió de la realitat d'aquest poble i el porta a prendre decisions estranyes i contradictòries com les que adoptaren fa vuit dies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit