Escòcia i Quebec, models de com s'exerceix el dret a l'autodeterminació en democràcia. Aquesta és la proposta del PSC aprovada el darrer Consell Nacional. Si han sabut pactar, respectivament, amb Regne Unit i Canadà, Catalunya ha de saber-ho fer amb Espanya. I si el marc jurídic no ho permet, buscar aliats per canviar-lo. Els aliats no són ni floreres ni aquests senyors que et riuen totes les gràcies. Així no en tens, d'aliats. Com al govern CiU-ERC. Sols els queda d'escolanet ICV, que els segueix cegament a l'aventura que ressuscita el lerrouxisme, debilita l'esquerra i enforteix el populisme demagògic d'ERC.

El PSC, a rebuf de la sòlida i renovadora Conferència política del PSOE, ha començat a aclarir el seu perfil ideològic i orgànic. El Consell Nacional ha deixat clar el pes - prop d'un 14% - del corrent que l'ha governat des de la seva fundació fins al congrés de Sitges i l'ha representat als llocs més significatius dels governs tripartits. Ni al Consell de Federació de Girona tingueren ja majoria. Marca perfil propi i assenyala amb nitidesa el camí civilitzat i democràtic - el pacte amb l'Estat - per exercir el dret a l'autodeterminació. En conseqüència, ha rebut la crítica airada de dogmàtics i ben pagats que condemnen i demanen explicacions a qualsevol que tingui la gosadia de pensar pel seu propi cap i no deixar-se portar com la mainada per cap flautista d'Hamelin.

El debat sobre què fer i proposar s'ha aclarit i resolt. Insistir és anacrònic i destructiu. Ara toca treballar, explicar i bastir alternatives pels drets socials, laborals i cívics que la dreta retalla, la reforma federal de la Constitució i per les qüestions que despertaran en els ciutadans l'esperança que els socialistes han tornat de l'ensopiment. Renovant el discurs, emergeixen nous quadres que rellevaran els encara ancorats al passat.

La vida és així..