riol Junqueras cau bé. Ho diu el Centre d'Estudis d'Opinió, el CEO, en el seu Baròmetre trimestral. El darrer confirma les dades dels anteriors, que situen ERC com el favorit per guanyar unes eleccions autonòmiques, i a Junqueras com el més ben valorat dels líders polítics catalans. Però el Baròmetre, a més a més, presenta els seus resultats segmentats de diverses maneres, una d'elles és segons la intenció de vot. I aquí és on apareixen dades francament interessants. I francament preocupants per a la federació de CiU, que governa la Generalitat amb el suport extern d'Esquerra.

Les dades interessants diuen que Junqueras cau més bé als votants de CiU que no pas Artur Mas als votants d'ERC. Tots prefereixen el seu, naturalment, però amb entusiasmes diferents: entre els votants d'ERC, Junqueras obté 1,4 punts més que Mas, mentre que entre els votants de CiU, Mas obté 0,8 punts més que Junqueras. Junqueras aprova entre els votants del seu propi partit i els de CiU, però també entre els d'Iniciativa i els de la CUP. En canvi, Artur Mas només aprova entre els seus propis votants i els d'Esquerra. Entre els del PSC, tots dos suspenen, però Junqueras obté més bona nota que Mas.

I una dada d'aquelles que fa rumiar: entre els votants decidits de CiU, Junqueras obté més bona nota que Duran Lleida.

La conclusió és evident: Junqueras no tan sols és el líder més capaç de satisfer els seus propis electors, sinó també de captar més vots d'altres formacions polítiques. Excloses, naturalment, les més identificades amb el nacionalisme espanyol: PP i Ciutadans. Per treure rendiment dels problemes d'identitat del votant socialista, Junqueras és més bona opció que Mas. Per enllaminir els seguidors d'Iniciativa i de la CUP, també.

Llavors, la pregunta és: qui hauria de liderar una hipotètica operació conjunta, del tipus de fos? Per exemple: qui seria més útil que donés la cara en la campanya per una candidatura conjunta al Parlament europeu? Si es fes un míting de cloenda, qui seria més profitós que fes el discurs final? I si realitzessin mítings per separat, qui seria més profitós que digués la darrera paraula, el darrer dia, i s'endugués el darrer titular? Segons el CEO, Jun?queras. Com a mínim, mentre no governi, és a dir, mentre no es desgasti. Mentre sigui l'encarnació d'un somni i deixi per a altres la feixuga tasca de pagar el peatge de la realitat, que ara mateix no és gens galdosa.