29 de novembre de 2013
29.11.2013
Diari de Girona

La Constitució, al seu lloc

"Per ser governat amb honestedat total cal que siguin respectats, fins a on sigui possible, tots els drets de tots els ciutadans"

29.11.2013 | 00:00


Ara que es parla tant de l'estructura política de l'Estat, voldria recordar unes qüestions prèvies molt importants i de les quals no es parla gaire. La Constitució és una eina per a una convivència millor i cal procurar que compleixi aquest objectiu de la millor manera possible. Cal que cada ciutadà se senti governat amb una honestedat total i sense més limitacions que les realment inevitables, tant a Espanya com a Catalunya.

Cal avisar abans el lector que la paraula "espanyol" té dos sentits. Un és el que pertany a la geografia física, significa "natural o resident a la península ibèrica" i es fa servir com a mínim des del temps dels romans. L'altre sentit pertany a la geografia política, significa "ciutadà que forma part de l'estat espanyol", que va començar a prendre sentit als primers anys del segle XIX, quan la idea d'Espanya va anar substituint la de Castella i els altres regnes absorbits. Com és fàcil pensar, qui aplica el segon sentit a frases o situacions basades en el primer, s'equivoca o enganya.

Per ser governat amb honestedat total cal que siguin respectats, fins a on sigui possible, tots els drets de tots els ciutadans. Molta gent es pensa que això comença a la Constitució, però s'han de respectar dues coses abans.

La primera és el que els estudiosos i professionals consideren els "principis elementals del dret". Són els principis elementals de la convivència humana: no enganyar, no abusar, no ferir, etc. La segona cosa és el que es coneix amb el nom de democràcia: governar procurant satisfer el màxim possible les aspiracions dels ciutadans. Cap de les dues coses no estan definides del tot i les dues estan plenes de matisos. Per això convé escriure una Constitució que, amb paraules precises, concreti com s'han d'entendre exactament tant els principis generals del dret com els de la democràcia.

Però aquesta Constitució escrita, el tercer pas de la convivència després dels principis del dret i la democràcia, ha de respectar els dos passos anteriors, els que la fan convenient. En això, la Constitució espanyola té alguns defectes, però gràcies a Déu, inclou també el procediment per corregir-los. Si no es corregeixen, la culpa no és de la Constitució, sinó dels polítics que no en promouen la correcció.

A Espanya (i no confonguem la geografia física amb la geografia política), veig en la Constitució tres deficiències que caldria corregir, aprofitant el títol X. La primera, la successió de les dones a la corona, no presenta cap dificultat. Tothom està d'acord que cal corregir-ho.

La segona és la discriminació introduïda per l'article 3, que amb unes expressions d'aparença innocent, imposa el deure de conèixer el castellà a tots els no-castellanoparlants, mentre no imposa cap obligació recíproca als castellanoparlants. Instaura el "que canviïn els altres, no jo". La Constitució dóna dret que els residents a Madrid puguin exigir ser atesos en la seva llengua als òrgans de qualsevol administració radicada a Barcelona, però no reconeix als barcelonins el dret a ser atesos en la seva llengua a les administracions radicades a Madrid, encara que a través dels impostos contribueixin a pagar-les.

Hi ha diferents solucions a aquest problema i deixo la tria als especialistes en dret polític. Tenen diferents exemples a Europa mateix. Només els faig una advertència. Qualsevol text en el qual no es pugui intercanviar la paraula "castellà" per les "català", "gallec", etc., serà discriminatori i, per tant, no equitatiu.

La tercera deficiència que cal corregir és la falta d'algun article que imposi als governs l'obligació que els diners públics procedents dels impostos, es reparteixin per igual a tots els ciutadans. És a dir, alguna norma que obligui que el conjunt dels pressupostos de l'Estat i de les institucions que reben diner públic procedent dels impostos (Correus, AENA, Renfe, TVE, etc.) donin una mateixa quantitat per habitant a cada comunitat. I la norma que permeti comprovar-ho.

És normal que es recapti més on hi ha més PIB. Però és injust i, per tant, contrari als "principis elementals del dret", que el govern pugui desviar als ciutadans d'algunes comunitats recursos que en un repartiment honest i equitatiu haurien de rebre els ciutadans d'altres. Molta gent té la impressió que el govern reparteix diner com li sembla; caldria que algun article de la Constitució donés dret a comprovar que realment el distribueix de manera equitativa. Sé que introduir en els pressupostos la territorialització de les despeses públiques necessitarà anys de feina. Però la bona voluntat de voler fer les coses de manera honesta i equitativa es demostraria començant, als pressupostos del 2014, fent-ho amb les obres públiques, la sanitat o l'ensenyament, per exemple.

Demano, doncs, als nostres representants, que comencin els treballs de reforma de la Constitució, per a treure les injustes discriminacions de la successió a la corona i de l'article 3, i per introduir l'obligació de demostrar als ciutadans que el diner procedents dels impostos es reparteixen proporcionalment al nombre d'habitants de cada comunitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit