30 de novembre de 2013
30.11.2013
Diari de Girona

Europa com una excusa inexcusable

30.11.2013 | 00:00
Europa com una excusa inexcusable

Ja ens ho varen dir en el seu dia, però ara ho repeteixen: si decidim ser independents, ho serem, però fora de la Unió Europea. En cas de que això fos veritat (cosa que s'ha de veure per creure) i no ens volguessin, no cal patir nanos! Hi ha països ben europeus, que no formen part de la UE. Suïssa i Noruega, posem per cas, no són part de la UE.
I fins i tot en algunes contrades hi ha una opinió força nombrosa que en vol sortir, com el Regne Unit. Aquesta nació, per cert, potser esdevindrà el Regne Desunit aviat, sense gaires escarafalls del govern central propi a Londres, ben diferent a tal com ens tenen acostumats per aquí a Madrid.
El vertader problema no és estar a dins o a fora de la Unió, el problema amb el que ens enfrontarem, siguem o no a dins de la tramoia ben curiosa que és l'estructura de la UE (no sé si us hi heu fixat, però tots el galifardeus que surten advertint-nos del perill, ningú sap com han arribat a ocupar els càrrecs que tenen: serà a dit, per ventura?). El problema és com ens ho farem per arribar a haver un teixit de producció i exportació eficient i capdavanter dins o fora de la UE?
Em sap greu, però la nostra indústria (i no diguem els mecanismes exportadors), està lluny de ser equiparable a la de països de població semblant a la nostra, com pot ser Flandes dins de Bèlgica o Noruega, que per cert s'alliberà de Suècia no fa pas tant. Tinc la sensació que les nostres indústries, excepte unes quantes que es poden comptar amb els dits de les mans i que no es poden considerar pròpiament catalanes, com SEAT, no tenen l'envergadura de la Solvay belga o elements industrials similars. El nostre teixit industrial és lluny del noruec, farcit de petites industries d'alta tecnologia.
Només cal dir que a Girona, excepte honroses excepcions com Metalquimia, no hi ha cap indústria comparable a l'eixam belga o noruec, que són els llocs on he pogut constatar de quin peu calcen. No sé,... però potser seria convenient posar-nos a fer rellotges com els suïssos. Deu ser força entretingut i a més, algunes d'aquestes peces de canell de luxe valen més de 200.000 euros.
De moment ací mateix la indústria més rendible per a uns pocs és el futbol. Que jo sàpiga, per guanyar el que guanya un noiet d'aquests que juguen dia a dia, has de jugar-te els calés a qualsevol de les mil i una loteries a l'abast i guanyar, cosa absolutament improbable però no impossible. Hi ha un altre camí un xic més arriscat, però: si en tens l'ocasió et fas comptable d'un partit polític de pes i ja està.
Corol·lari: En fi, he arribat a la conclusió que tampoc cal amoïnar-se gaire. Els nostres dirigents, que sempre fan gala de gran seny i que van traginant unes galtes abundants de contrapès, ja ens trauran de l'embolic, si és que n'hi ha i per sort tot va com una seda, a pesar de les veus de malastrugança...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit