La complexa arquitectura jurídica i territorial de les societats modernes col·loca la ciutadania davant una enrevessada organització burocràtica que fa que la persona se senti desorientada, i fins i tot desemparada, davant el que no deixa de ser una selva legislativa i un laberint organitzatiu, sempre temible i en part desconegut. Centrant-nos en el municipi, i parafrasejant el contingut de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, podem dir que el municipi, organització bàsica i essencial de la vida social, és l'espai de totes les trobades i per tant de totes les possibilitats, de totes les contradiccions i de tots els perills, espai de solidaritat i de confrontació, on els drets i els deures es realitzen o s'incompleixen. El principi de subsidiarietat posa de relleu que l'estructuració de la societat ha de partir de baix cap a dalt, i que el poder per decidir hauria d'estar més a prop dels ciutadans i dels seus problemes reals i del dia a dia. L'acostament a la realitat i el contacte directe amb el lloc i les persones que conviuen i formen una comunitat és el distintiu bàsic de tota organització municipal. Per complir amb les exigències i les obligacions que neixen de la convivència al municipi, aquest necessita gaudir i disposar de certa autonomia, imprescindible per donar resposta eficient i eficaç als problemes, anhels i objectius dels ciutadans. L'autonomia municipal no pot ser una simple declaració formal, cal enfortir-la amb competències i recursos suficients per fer front als problemes reals i aspiracions democràtiques dels seus veïns. I això, sense perdre l'òptica d'una solidaritat més ampla que té la seva expressió legal en les competències delegades o compartides amb altres organismes, i en les relacions amb altres organismes o entitats supramunicipals, dintre de l'arquitectura politicojurídica de l'Estat.
I en l'àmbit de les competències municipals, podem destacar, com a element dinamitzador de la participació ciutadana i com a garantia de la defensa dels drets de les persones, l'existència de la institució del Síndic/Defensor municipal. Des de 1990 fins a l'actualitat, la figura dels Defensors municipals s'ha vingut implantant a l'àmbit de Catalunya de forma important i amb resultats molt beneficiosos, tant per a la ciutadania dels pobles i ciutats on tal figura s'ha creat, com per a les pròpies administracions municipals i els seus responsables polítics.
Els Síndics han esdevingut una institució clau en la defensa dels drets i les llibertats dels seus conciutadans, construint ponts de diàleg, impulsant mediacions imprescindibles i reivindicant una bona administració, evitant conflictes i plets entre la ciutadania i les administracions municipals. Aquesta figura, que actua amb independència i objectivitat, supervisa les actuacions municipals, com a mostra evident del compromís dels propis consistoris amb la transparència. Aquesta institució disposa de més autoritat que poder, cerca més la justícia que l'aplicació formal del dret i està compromesa amb humanitzar i flexibilitzar la rigidesa i la fredor de la burocràcia. Des d'aquesta òptica, tots els Síndics/Defensors/Defensores i Síndiques dels nostres municipis realitzem la nostra labor diària, escoltant, informant, assessorant, intermediant i reivindicant amb l'única finalitat de fer efectius els drets de les persones i de col·laborar a fer més humanes, flexibles i receptives les nostres administracions municipals.
Agrupats en el FòrumSD, els Síndics i Defensors de Catalunya, des del valor de la proximitat, del tracte i coneixement directe dels problemes i les persones, som instruments privilegiats per afavorir principis i objectius tan importants com la bona administració i el bon govern, la transparència i la democràcia participativa. La feina feta, l'experiència contrastada i el compromís de la immensa majoria de les sindicatures municipals en la defensa dels drets de la ciutadania, exercit des de la convicció que drets i deures van de la mà, i que la institució del Defensor municipal no és un engranatge burocràtic més, avalen la bondat de la decisió dels Ajuntaments que han instaurat tal institució, exercint la seva autonomia. La nostra feina i el nostre objectiu és només un: servir amb generositat, objectivitat, humilitat i eficàcia als nostres conciutadans per fer possible una societat més humana, més lliure, més solidària, justa i responsable.
