El darrer informe del CEO amb l'opinió dels catalans conté dades prou significatives. Per exemple, ERC segueix inspirant més confiança que CiU per governar (19,3 i 18%, respectivament), i així es reflecteix en la intenció de vot (21,1 per a ERC i 17,2 per a CiU). No cal dir que l'independentisme arrela en la nostra societat, com demostren les manifestacions i banderes penjades per tot Catalunya. Però ara, a més, les xifres "canten": un 48,5 % dels catalans volen un estat independent, mentre un 21,3 desitjarien un estat, però dins d'una Espanya federal. Tanmateix, si demà es fes un referèndum per la independència, el "sí" pujaria fins al 54,7%; els continuistes quedarien en un 22,1. I això, malgrat que hi ha un 33,3% que se senten tan ?espa?nyols com catalans, i un 31,3 que només se senten catalans.

Però hi ha xifres perilloses, perquè atien el populisme. Per exemple, el fet que, en un any, hagi crescut el nombre de catalans que estan poc o gens satisfets amb la democràcia (del 78,4 al 84,2%), i minvin els qui estan molt o bastant satisfets (del 18,4 al 14,6%). O el descrèdit dels polítics, dels quals, un 79,2% dels enquestats creu que "només busquen el benefici propi", mentre que un 81,6% opina que "no tenen en compte" els votants. Em preocupa, i molt, que un 52,9% de persones cregui que "totes les precaucions són poques a l'hora de tractar amb la gent", tot i que un 42,6 diu que "gairebé sempre" s'hi pot confiar.

I una curiositat: a la llista dels 12 polítics més coneguts, Mas, Duran i Sánchez Camacho són l'1, 5 i 7, respectivament, però cauen als llocs 5, 7 i últim, respectivament, quant a valoració. I només Junqueras, Bosch i Fernández aproven. Esclaridor.