04 de desembre de 2013
04.12.2013
Diari de Girona

el catalanisme d'esquerres

04.12.2013 | 00:00
el catalanisme d'esquerres

Les tres primeres eleccions de l'actual període democràtic a Catalunya, les generals del 1977 i les generals i municipals del 1979, les van guanyar forces que apareixien com d'esquerres i catalanistes. En aquells moments de sortida del franquisme, quan encara no hi havia ni tan sols Estatut, no es qüestionava el catalanisme ni del PSC ni del PSUC -encara que, a aquests darrers, els independentistes els acusessin de "psucursalistes"-. Esquerra era molt minoritària, encara no havia emprès el procés de renaixement de la mà de la nova fornada. Si CiU va guanyar les primeres eleccions autonòmiques, el 1980, va ser tant per mobilització pròpia com perquè els socialistes no van saber o poder mobilitzar la part del seu electorat que no se sentia implicada en la qüestió autonòmica. Una part del PSC va deduir que aquest vot perdut era vot PSOE, i que el PSC mai no el tindria si no s'espanyolitzava, però curiosament el primer President socialista de la Generalitat va ser-ho amb un programa d'aprofundiment de l'autogovern, i les clatellades de CiU han arribat darrere de períodes de pacte amb el PP. Això inclou la legislatura passada, culminada amb una aposta d'Artur Mas per l'estat propi, però en què els pressupostos els van aprovar gràcies a Sánchez-Camacho. Van ser molts els que van comprar la proposta sobiranista, però posats a fer van triar la d'una altra marca: la d'ERC. El factor comú entre la victòria d'una esquerra vista com a catalanista el 1977 i el 1979, els bons resultats de Maragall, i la davallada de CiU en benefici d'ERC fa un any, és que dibuixen un país en què una franja determinant de l'electorat es considera catalanista i d'esquerres. Siguin quins siguin els matisos que cadascú atribueix a aquests dos conceptes. Quan el Jordi Pujol dels primers anys posava la socialdemocràcia sueca com a model, s'estava esforçant per sintonitzar amb la realitat sociològica catalana. La vinculació del PSC amb el PSOE i el "patriotisme constitucional" d'aquest últim han distorsionat el mapa i han impedit que l'esquerra jugués amb nitidesa el seu paper. Però el descrèdit de Zapatero i l'embolic mental propi han aparcat el PSC per una temporada, i el nou mapa polític dibuixat per totes les enquestes mostra una primera línia formada per un centredreta i un centreesquerra sobiranistes. I en aquest darrer, ERC, nova marca líder del catalanisme d'esquerres, apareix com a probable vencedora.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook