11 de desembre de 2013
11.12.2013
Diari de Girona

Falsos arguments contra la independència

11.12.2013 | 00:00
Falsos arguments contra la independència

Fa setmanes que s'han intensificat les badomeries, mentides, fal·làcies, sofismes, falsedats grotesques, impostures, atacs i desprestigis personals, bé tot allò que podem definir com a arguments enganyosos contra el sobiranisme. El No s'ha mobilitzat amb el vistiplau del govern de Madrid i dels dos grans partits, ajudats aquí, a Catalunya, per C's, que juga la perillosa carta lerrouxista. Veiem, doncs, quines armes empren per desacreditar l'opció separatista mitjançant una consulta democràtica. No sé escatir quines són les més danyoses; em limito, doncs, a enumerar-les.
1.- La corrupció. Un govern corrupte no pot liderar el procés. CiU està marcat pel cas Millet i el Palau de la Música; només un partit pur podria fer-ho i aquest partit no existeix, així doncs no es pot assolir la in?dependència. A més, asseguren, si esdevenim un Estat serà tan corrupte com tots els altres, amb l'excepció de Dinamarca, mes nosaltres no som danesos.
2.- La política. Per què la independència? No té cap sentit si es forma un govern de dretes. Només podem assumir-la amb un govern d'esquerres, si no m'asseguren que Catalunya està en mans d'un partit d'esquerres, no cal ser independents. Reprodueixo una frase literal d'una noia: "És un trajecte en mans d'un "il·luminat messiànic" acompanyat per una colla de pijos. Ja estem bé com estem i sotragar el país dividint-lo en dos fronts hostils ens portarà a l'enfrontament armat".
3.- L'exclusió social. L'afirmació d'Artur Mas que la pregunta ha de ser "simple i inclusiva" cal interpretar-la com un oxímoron. Si es cerca el sí o el no, mai pot ser inclusiva, perquè els que voten en un costat ho fan en contra dels altres.
4.- La pau social esbocinada. Molts apel·len el caïnisme i el guerracivilisme venjatiu. La por a un fer xoc entre catalanistes i espanyolistes és un argument que es troba en persones grans que si bé no van viure la guerra fratricida sí que han escoltat en veus familiars els seus horrors.
5.- El desgavell familiar i la tensió en el poble. Es trencaran les famílies. Els pares es barallaran amb els fills i aquests s'hostilitzaran entre ells perquè defensaran posicions radicalment enfrontades. La mala maror s'estendrà a la comunitat i la gent s'esbatussarà i deixaran de parlar-se i es tancaran molts comerços.
6.- L'idioma. El català llengua oficial en tots els estaments oficials, als jutjats i d'obligat ús social. Els que no el parlin hauran de marxar de Catalunya, tret que facin jurament d'honor que en un període curt de temps l'aprendran.
7.- La por a la creació d'un nou Estat. Els que no volen la independència indiquen que es generarà un enrenou en les estructures i infraestructures, no endebades el president Mas sense citar mai el nom prohibit empra l'eufemisme: "estructures d'Estat".
8.- El nacionalisme ètnic. Aquest argument és molt potent i ja fa anys que corre. Serveix per blasmar el procés d'emancipació presentant-la com una aspiració nacionalista etnicista d'identitat excloent; una defensa dels nostres i la postergació dels altres. Una vehemència nacionalista ?menyspreable.
9.- Ideologia i descrèdit dels partits a favor del Sí. CiU és un partit dretà, conservador en l'ordre moral i econòmic, una corretja de transmissió del poder fàctic empresarial i bancari catalanista. Els d'ERC, uns romàntics somiatruites, atrapats per un ideal irracional, sentimental i insolidari amb les classes populars i amb la resta dels pobles hispànics. Han oblidat el cosmopolitisme i s'han fet provincians. Són uns burgesos panxacontents, porucs i secessionistes retòrics. La CUP, uns matats aixafaterrossos sense cap reputació entre la població assenyada. IC, uns cagadubtes que no saben què volen ser de grans.
10.- La burocràcia. Donen per sentat que Catalunya quedarà fora de la Unió Europa i sense euro. Se situarà en la dimensió desconeguda. Haurà de fer fronteres territorials, encunyar moneda, idear un nou document nacional d'identitat i passaport, i substituir les matrícules dels cotxes, fabricar nous segells i papers administratius. Retolar, editar, imprimir, prohibir, recuperar i reemplaçar, canviar i capgirar-ho tot per figurar ser un país inèdit, malgrat la nostra història mil·lenària.
11.- La milícia. Els sistemes defensius? S'haurà de formar una milícia o llogar un exèrcit de mercenaris que vigilin les fronteres d'agressions externes, les interiors les cobriran els mossos d'esquadra.
Per als defensors del No, l'exhibició de la Via Catalana fou la prova del nombre total de separatistes i aquí s'esgoten. El catalanisme va treure al carrer amb alguna dificultat per cobrir les Terres del Ebre tot el seu arsenal numèric: 1.500.000 persones. Fins matisen que alguns hi assistiren per participar de la festa, per curiositat, raresa i originalitat de l'esdeveniment, però sense una ànima segregacionista ni ganes de tallar amb Espanya. Un èxit d'organització.
Alguns han fet números: si un 35-38% vota a favor, en contrast a un 30% en contra i amb una abstenció de més del 30%, els defensors del No argumentaran que el resultat ha de quedar invalidat perquè no és indicatiu del pensament global dels catalans, ara bé si és al revés (40% de nos i un 35% de sís), diran que l'escruti demostra nítidament que Catalunya és Espanya i que s'ha d'assumir el resultat. Si guanya descaradament i folgada el Sí, aquest serà il·legalitzat per ser anticonstitucional.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook