El Centre d'Història Contemporània de Catalunya del Departament de la Presidència de la Generalitat, amb la col·laboració de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, han organitzat el Simposi "Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)", impulsat per Jaume Sobrequés. Naturalment, l'espanyolisme més ranci (PP, C's i PSC. Vès per on!) ha posat el crit al cel dient que atiem l'"hispanofòbia" -vés per on!- i que ens inventem la història i la mateixa existència de Catalunya, que segons ells no existeix. Aquesta patuleia es queixa de qualsevol cosa que faci olor de català, com ja varen defecar la idea de què l'espai del Born "fomentava l'odi a Espanya". L'objectiu de l'encontre és a?nalitzar amb criteris històrics, des del segle XVIII fins als nostres dies, les conseqüències que ha tingut per al país l'acció política de caire repressiu de l'Estat espanyol contra Catalunya. I això és una transparent veritat històrica, del 1714 fins ara mateix.
Hi hem d'afegir, a més, el llarg procés de manipulació de fonts històriques i literàries catalanes per part d'Espanya, que ja comença al segle XVI. Així, durant segles han sostingut implícitament que el Tirant lo Blanc era una novel.la castellana. Una aital aberració es basava en el fet que els exemplars més antics coneguts d'aquesta novel·la eren els de l'edició castellana de Valladolid del 1511, anònima. Però ja al segle XVIII, l'exiliat austríac català Antoni de Bastero va descobrir un exemplar del Tirant en català signat per Joanot Martorell a la Sapienza (nom que rebia llavors la Universitat de Roma). No cal dir que, al cap d'un temps, una mà "anònima" es va cuidar de fer desaparèixer aquest exemplar en català del Tirant, com ha passat tantes vegades amb proves materials que denuncien les manipulacions castellanes de la història. Sembla insòlit i increïble: en una enciclopèdia sobre literatura espanyola (és a dir, castellana) publicada el 1976 encara trobem Tirante el Blanco com a anònim castellà. Un dels casos més grollers és el de la manipulació -encara avui mateix- per part de la historiografia i la gastronomia espanyola sobre el primer llibre de gastronomia en castellà, l'Arte Cisoria del Marquès de Villena, en realitat la traducció d'un original català.
Altres obres literàries catalanes que passen per "anònims castellans" donen només un petit indici de la dimensió de tot plegat. Josep Guia també ha investigat sobre el cas del refranyer castellà, un calc evident d'originals catalans. A més, tenim altres obres sota sospita de manipulació de la veritable procedència lingüística: el Lazarillo de Tormes, La Celestina, i fins i tot hi ha sospites sobre l'autèntica naturalesa de l'autor del Quixot i passa el mateix amb l'Amadís de Gaula.
