Artur Mas acaba de donar a Rajoy l'oportunitat d'un èxit espectacular a les eleccions generals de 2015. Encara que fingeixin el contrari, les dretes sem?pre acaben entenent-se. La decisió unilateral de convocar referèndum autodeterminista el 9 de novembre de l'any vinent posa en mans del PP i del seu Govern l'imperatiu de defensar la sobirania espanyola en termes d'heroica intransigència. És el que esperava el llogater de La Moncloa per salvar la seva destrossada imatge i compensar amb la croada de la unitat les rendes que seguirà perdent amb la "reforma de la reforma" i la impossibilitat de superar les crisis, abans de les urnes, amb una reducció satisfactòria de l'atur, suprem argument que minimitza tots els altres. L'"acció d'or" ha tornat al patrimoni electoral del Govern espanyol.

Si Mas pogués assassinar -metafòricament parlant- la seva parella de fet, Oriol Junqueras, no s'ho pensaria dues vegades. Però no pot, perquè sense ell cauria el pressupost de 2014 i es veuria abocat a anticipar unes eleciones plebiscitàries que, al dia d'avui, té perdudes. Parlant per boca de Mas, Junqueras ha imposat el concepte independentista en una doble pregunta que és qualsevol cosa ? ?menys clara i inclusiva. La primera part, la que CiU volia, resulta ambigua: els membres d'una federació solen ser estats, però no independents. La segona part, imposada per Esquerra Republicana, exclou tots els catalans que no donin el sí a la primera.

Mas ha aconseguit salvar el requisit de legalitat i ja no diu que hi haurà referèndum "sí o sí", però ja sap per endavant que la legalitat espanyola, a la qual es refereix, imposa el no per definició.

A canvi d'aquesta concessió a Junqueras, és possible que Esquerra s'integri en el Govern autonòmic català. Un altre caramel enverinat per al president, el pressupost "antisocial" del qual serà torpedinat des de dins per l'esquerranisme republicà, i res es digui de les pressions d'ICV i la CUP, avui sumades a la declaració unilateral. En resum, no falta ni un dels atributs del que no pot ser i, a més, és impossible.

Per si alguna cosa faltava, en la roda de premsa de Rajoy amb el president del Consell Europeu, aquest va negar a una Catalunya independent tota opció de continuïtat a la UE, completant el quadre de radicalitat antiseparatista descrit pel president espanyol. Una pedagogia de l'infern en què caurà Catalunya amb la combinació de totes aquestes realitats serà suficient per dinamitar qualsevol esperança raonable dels catalans benpensants i obrir a Rajoy les portes d'un segon mandat, apliqui o no l'article 155 de la Constitució que el faculta a dissoldre l'autonomia catalana. Potser Artur Mas tingui ja calculat el pagament que mereix un favor tan extraordinari.