16 de desembre de 2013
16.12.2013
Diari de Girona

Una Llibertat real i una democràcia real

16.12.2013 | 00:00
Una Llibertat real i una democràcia real

El president dels liberals mundials, que governen a set països d'Europa, ha rebut el premi Ramon Trias Fargas de mans d'Artur Mas. Tots dos han demanat una democràcia real a Madrid i una llibertat real per a Catalunya. El premi el dóna Llibertat i Democràcia, presidit per Jordi Xuclà, que escriu la crònica del Parlament al Diari de Girona. La fundació de Convergència és liberal per Trias Fargas, però té dificultats en situar-se després del populisme de Jordi Pujol. Xuclà la considera "essencialment liberal, mai dogmàticament liberal". Demano a l'holandès Hans Van Baalen que es defineixi: "Els liberals hem de dir el que pensem. Hi ha dos tipus de liberals, els pragmàtics i els clàssics que creuen fortament en la qualitat de la gent, en la importància de les persones, dels drets i dels valors. Cal saber convèncer però també saber liderar".

Artur Mas vol convèncer i liderar. No és populista com Pujol, sinó que escolta què vol la gent i intenta dur-ho a terme. Se'l veu molt europeu comparat amb espanyolistes com Rajoy que no saben idiomes. Parla un anglès correctíssim amb deix americà. Quan després li'n demano el perquè m'explica: "No he sortit mai de casa per aprendre anglès, però un professor era americà". Tenim un polític europeu prou valent per defensar què volem els catalans. Els mitjans espanyols no saben anglès i amb prou feines català, així que passa de l'anglès al català perquè Madrid no manipuli: "El model bo és l'escocès. Quan hi ha una aspiració d'un poble se'l deixa votar. A fora no entenen la reacció de Madrid de no oferir res. L'absència és molt cridanera. A Europa no hi sobra ningú, sobretot el que ja hi és. El poble i les forces polítiques estan a favor de votar. És necessari que fem les coses bé, amb rigor, serietat, sense fer el ridícul però sent ferms. Jo sóc el president d'una de les nacions més antigues d'Europa. El Palau de la Generalitat n'és seu des de fa sis segles. A part de la història, hi ha una narrativa catalana de democràcia, llibertat, pau i capacitat d'integrar. Una àmplia majoria està a favor del dret a decidir. No volem imposar. Els catalans som minoria, però volem una negociació com Anglaterra, que és el model bo i el model correcte. Cameron i Rajoy lògicament defensen la unitat, però la diferència molt real és que els escocesos poden votar. Volem el que funciona a tot Europa, el model anglès. Volem una llibertat real i una democràcia real".

Van Baalen recorda que Catalunya té molt en comú amb Holanda, no només el futbol: "Regne Unit-Escòcia és el model a seguir. La Constitució reconeix les nacionalitats i que l'Estat neix del contracte entre ciutadans lliures. Tenen el dret a decidir si volen seguir dins o fora d'aquest Estat. Anglaterra accepta aquest dret de dir sí o no. Seria una decisió valenta reconèixer el dret als catalans. Madrid ha de fer una oferta que sigui difícil de rebutjar. En canvi es nega a reconèixer Catalunya i calla. Democràcia és acceptar el dret a decidir dels catalans. Vaig rebre un e-mail negatiu del vicepresident del Parlament Europeu Vidal-Quadras i li vaig dir que això no era bo per a Espanya. Es tracta del respecte i del bé comú d'Espanya i Catalunya. Europa no ha de reproduir l'estatalisme del segle XIX. El normal és acceptar Escòcia i Catalunya. Estem tots junts. Europa necessita els catalans, una regió que no viu de subvencions. Catalunya serà un bon soci europeu. Cal que Espanya no ho emmerdi tot".

Parlo amb el secretari de presidència Jordi Vilajoana sobre el sordmut Rajoy: "Hem fet amistat durant nou anys a Madrid. Quan ara li demano que faci una proposta contesta: Si lo hago me matan". L'espanyolisme queda lluny d'Europa amb una llibertat teòrica i una democràcia podrida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit