Que els d'Unió es posessin d'acord amb Esquerra, que no els poden ni veure, semblava difícil; però que a més també acordessin la data i la pregunta amb la CUP i amb Iniciativa (i amb EUA) ja semblava fora mida, ciència-ficció. Ei, i el mateix es podria dir a l'inrevés, perquè fins ara ni Iniciativa ni les CUP havien pactat res amb CiU. Per tant, la meva enhorabona a tots ells. Ara bé, tot i que el senyor Duran i Lleida té la seva feina al seu escó del Congrés de Madrid, també és cert que és el cap de files d'Unió i que per tant la seva absència va ser molt destacada. O sigui, de la mateixa manera que Esquerra Unida i Alternativa, soci de coalició d'Iniciativa, hi va ser present amb el seu número 1, també hi hauria d'haver estat el líder dels democratacristians, en Duran. L'ocasió era prou destacada, potser fins i tot històrica.
Dit això, és evident que el gran absent va ser el PSC. És més, m'atreviria a dir que ICV-EUA va haver de fer d'Iniciativa i alhora de PSC, d'alguna manera. No sé si m'explico bé; però és evident que en aquell acord històric, en la foto i en les posteriors compareixences davant dels mitjans de comunicació, hi faltaven els socialistes catalans. No sé, penso ara en els germans Maragall, Montserrat Tura, en Joaquim Nadal i molts altres. Però queda clar que l'actual direcció del partit ha optat per un suïcidi polític. Ep, que cadascú és lliure de fer el que vulgui; però en un tema tan capital com aquest, home, què volen que els digui, el socialisme català podria haver fet una mena de primàries o de consulta interna de la militància per esbrinar el que pensava la seva massa d'afiliats. Bé, no ha estat així i l'actual direcció ja s'ho trobarà en les properes eleccions. Hauran restat fidels al PSOE, això sí; però el PSC esdevindrà residual, testimonial, al Parlament català.
De la resta no cal parlar-ne perquè ara, si els haig de ser sincer, no és que no els pugui veure, no és això, és que ara ja no els puc ni sentir. Escoltar la veu de la ?Cama?cho o d'en Rivera (en Cañas no, per favor!) em fa apagar la ràdio, el transistor, o canviar de canal si surten a les notícies de la tele. No hi puc fer més. Em sap greu, els ho asseguro, perquè escrivint la meva opinió cada setmana en aquesta tribuna hauria d'estar una mica al cas del que diuen tots. Però amb aquesta gent (i permetin-me afegir aquí també el senyor Navarro del PSC i en Millo de can PP) és que no puc. Ja em perdonaran.
Això a banda, però, hi ha el tema de la pregunta doble que s'ha hagut de consensuar. Sí, ja sé que no agrada ningú; però és precisament la que s'ha pactat. O, si volen, la primera part de la pregunta seria per complaure ICV-EUA i també UDC, perquè tant en la coalició ecosocialista com a can Duran i Lleida no hi ha gaires independentistes de pedra picada. I la segona part seria la pregunta que hauria agradat a ERC, les CUP i a força gent de Convergència. I fins i tot (compte ara) per poder deixar una porta oberta a la militància i al votant socialista s'ha pactat la primera part, o sigui, allò de si vostè vol que Catalunya sigui un Estat.
De fet, cal tenir present que aquesta primera part hauria d'haver estat diferent. O sigui, una cosa com ara, per exemple: "Vol que Catalunya deixi de ser una comunitat autònoma espanyola? Sí o No". Crec que la cosa havia d'anar per aquí; però, per fer-ne més via, suposo, i perquè s'ha hagut de negociar i de pactar entre dues coalicions (CiU i ICV-EUA) i dos partits (ERC i les CUP) s'ha acordat això de l'Estat. I ara, si em permeten, la segona part: "I en cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent? Sí o No".
Sí, suposo que això es fa tenint en compte o presents els Estats lliures associats de Baviera, Renània, Westfalia, etc., (Martí Anglada, TV3, Berlín), o fins i tot els Estats lliures que formen la Suïssa actual (allò que somia el senyor Navarro per a Espanya). Però, així i tot, què volen que els digui. Mirin, el votant català normal i corrent, l'home del carrer, aquell que s'interessa més pel futbol que no pas per la política, interpreta que quan es parla d'Estat sempre es fa d'un d'independent, perquè si aquell territori no és un Estat, llavors és una comunitat autònoma o una regió.
Vull dir amb això potser que aquesta doble pregunta serà un embolic? Ara respondré; però abans m'agradaria remarcar que el més important és que tenim una data i una pregunta pactada per una majoria del Parlament, que la pilota és al camp de l'Estat espanyol i del seu Govern (perquè s'haurà de negociar), que tots els mitjans de comunicació d'Europa i d'Occident han publicat que en Rajoy i el seu Govern del PP no volen que Catalunya voti en referèndum i que la seva credibilitat democràtica queda qüestionada, i que entretant a Escòcia (Gran Bretanya) el referèndum es farà amb total normalitat. I ara, responc la pregunta: 9/11/2014, sí, sí.
