Ens pot estimar, Espanya? Parlem, és clar, d'Espanya com un tot genèric, referint-nos a l'estat, no pas a la seva gent individualment. Aquesta és la cançó enfadosa tant del PP com del PSOE ?-i la seva delegació catalana, PSC-. Espanya ens estima. Si fos així, podríem ben bé dir que hi ha amors que maten. Espanya ens va envair el 1740, va decapitar el nostre territori -a canvi de Flandes- i el va lliurar al botxí francès, un dels grans crims de la història d'Europa. I des dels primers intents al segle XV, amb l'establiment il3legal als territori dels Països Catalans de la Inquisició castellana, no ha cessat ni un sol moment d'intentar un genocidi contra la llengua i la cultura catalana, i avui encara ho intenta el PP. Definitivament, al 1714 ve la gran prohibició i una operació de llarg abast d'extermini de la nostra nació i la seva llengua -avalada pel rei actual dient que això mai no va tenir lloc.

Diuen que Espanya ens estima. I ho fan tant que tenim escriptors, com Javier Cercas, que avalen la imposició de l'espanyol -i abduïts per l'autoodi, encara li retem homenatges-, i la seva paisana, l'arxisocialista María Antonia Trujillo, tota una exministra de Rodriguez Zapatero que al Twitter es preguntava: "a veure per quines qüestions importants serveix saber català?", sense que el seu partit no hagi dit ni "mu", ni el Defensor del Poble o els Tribunals l'encausin per incitació a l'odi racial. Com ja va dir Carme Forcadell, en aquestes qüestions nacionals el PSOE és fins i tot més doctrinari -i més perillós- que el PP.

Tampoc, és clar, serà jutjat Fernando Sáez Aldaba (La Rioja, 12.12. 2013) que ha escrit: "Diríase que, en su delirante y huida hacia delante en pos de la utopía independentista, estos sinvergüenzas de nacionalistas catalanes se han sacado de la ancha manga de la propaganda al más puro estilo Goebbels un simposio financiado con dinero público que merecería titularse "España contra Cataluña: una mirada histérica", ya que históricamente es sólo la adulteración del buen concepto e incluso la admiración que el resto de los españoles hemos profesado siempre hacia los catalanes". Diuen que ens admiren i ens estimen...

També ho deuen fer -i no crec que siguin jutjats- els supermercats d'una cadena de Madrid, l'Alcampo, ALDI (de capital alemany) que inciten al racisme induint els seus clients a no consumir cava català... La gentussa d'Alcampo, per cert, escriu així les seves seus a Catalunya: San Quirico de Tarrassa, San Baudilio de Llobregat, San Adrián de Besós, Gerona, i ja es veu d'on coixegen.

Ens estimen: com la ministra de Transports, que en la inauguració del TGV a Perpinyà va fer interrompre -"ordeno y mando"- la ballada d'una sardana que uns ingenus nord-catalans havien muntat per festejar l'esdeveniment. Segurament la ministra esperava que ballessin sevillanes....

I ens estimen i admiren tant que ens deuen les infrastructures que la "resta d'espanyols" tenen, ofeguen la nostra economia, roben els nostres impostos i després diuen que depenem de la seva gràcia, inciten a l'odi amb les contínues afirmacions que els catalanistes som "feixistes", que la nostra llengua no serveix de res i és una nosa, i no hi ha dia que en algun tribunal, en alguna companyia comercial, per part de la policia, no sigui burlada i vexada a través dels qui la parlen i s'hi comuniquen. Un dels seus ja ho va dir: "Podreu vèncer, però no convèncer".