La nova Llei de seguretat privada inicia ara el seu tràmit parlamentari després de ser aprovada la setmana passada a la comissió d'Interior del Congrés. El PP disposa d'una sòlida majoria a les dues cambres per augurar que la normativa que amplia l'estatus i les competències dels vigilants privats, excepte petits retocs, serà aprovada. A banda de la seva majoria, també ha comptat amb els vots a favor de CiU i PNB. El salt més qualitatiu que introdueix el text legal és la presència de guàrdies privats al carrer. Fins avui, la seva actuació se circumscrivia a l'interior dels edificis que custodiaven. Una autorització de la Delegació del Govern els permetrà ara patrullar, amb el rang d'"agent de l'autoritat", a les vies públiques. La mesura ha aixecat el lògic optimisme de les empreses de seguretat privada i les grans àrees comercials, que guanyaran autonomia i capacitat de gestió per prevenir amb més eficàcia els delictes en les seves zones d'influència. Per contra, també ha despertat la previsible indignació dels sindicats, que veuen els policies locals en seriós risc de ser reemplaçats per vigilants, atès que la seva contractació suposarà un substancial estalvi de despeses de personal en els ajuntaments. També els juristes han expressat els seus dubtes sobre l'abast d'unes lleis que "restringeixen les llibertats i afecten el dret a la defensa". Cal anar amb molt de compte. Com reflexionava el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, en un article publicat al nostre diari, "estem jugant amb drets individuals i en aquesta matèria no s'hi val tot (...) Guàrdies Civils i policies se sotmeten a un sever procés d'oposició i a una formació exigent i completa que dura anys. Per contra, un vigilant de seguretat es pot formar en uns pocs mesos". La privatització de la seguretat ciutadana obre un debat de gran abast sobre qui i com ha de controlar la policia, una parcel·la que sempre ha estat sota l'esfera pública.
