Un dels primers projectes que Miquel Reniu em va encomanar quan vaig incorporar-me el febrer del 1989 a la Direcció General de Política Lingüística com a cap del Servei d'Assessorament, va ser l'organització d'unes Jornades Universitàries a l'Alguer, que es van fer aquell mateix any. Aviat van començar els contactes amb l'aleshores alcalde de l'Alguer Mino Sasso i amb les persones que l'Ajuntament havia designat com a interlocutores, sobretot Rafael Caria i mossèn Joan Peana, dos savis defensors de la identitat algueresa. Mn. Peana era l'home clau de l'Ateneu Alguerès. M'aturaré, però, en la personalitat de Rafael Caria, que, a més d'haver estat expedientat pel fet d'haver utilitzat el català per anunciar els vols a la megafonia de l'aeroport de l'Alguer, havia estat regidor a l'Ajuntament i havia promogut nombroses iniciatives.
Des del primer moment em vaig capbussar de ple en la complexa i fascinant realitat algueresa i vaig trobar en Rafael Caria un amic generós, un poeta brillant i colpidor i un aliat indefallent. Caria em va confiar el seu últim treball, considerat per August Bover "una mena de testament intel·lectual", El català a l'Alguer: apunts per a un llibre blanc, de 74 pàgines, que es va publicar l'any 2006 a la Revista de Llengua i Dret. Traspassat l'any 2008, ara el professor August Bover n'ha recopilat la Poesia completa en un volum editat exemplarment per Adesiara, que inclou un exquisit disc amb poemes de Caria musicats per Matilde Salvador i Manuel Garcia Morante interpretats per la soprano Eulàlia Ara i la pianista Tània Parra.
Vinculat des de 1967 a entitats dedicades a l'estudi i la difusió de l'alguerès, com el Centre d'Estudis Algueresos, Alguer 80, el Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda,.., Rafael Caria és autor d'una obra rellevant en àmbits com la toponímia, el lèxic o la sociolingüística, i va fundar i dirigir durant deu anys l'anuari de vocació acadèmica Revista de l'Alguer. Però més enllà d'aquestes consideracions, Rafael Caria és probablement el poeta alguerès més notable, amb una producció literària que aconsegueix superar el parany del localisme i que integra l'Alguer al mapa de la millor literatura catalana. En són fruit els llibres Só tornat a Sant Julià, Els asfòdels i altres versos i Pètals, ara aplegats en aquesta Poesia completa. En vull recordar aquí els impressionants versos inicials d'Els asfòdels: "Els asfòdels/ han florit/ altra vegada,/ i ningú/ no s'ha adonat/que han nascut/ amb la mort de les estrelles./(...)Esta nit/ hem robat la lluna/ als asfòdels/ i hem tremolat/ d'amor/ sota la pluja". Ara bé, el Caria més líric emergeix amb tota la bellesa i l'emoció a Pètals, en versos com: "El teu cos/ arquejat/ s'oferia al vent/ com l'ombra/ d'una vela/ hissada" o "Sobre el turó/ ha quedat només/ un fil de vent/ del teu perfum/ per recordar-te". Llegim-lo i recordem-lo.
