Contra Europa, per fi, s'ha aconseguit la unitat espanyola! Tots ben units per combatre, no la misèria a què ens condemna, sinó la gosadia europea d'obrir un expedient a diversos clubs de futbol - Barça, Madrid, Bilbao, Osasuna i tres valencians - i Administracions per haver-los ajudat trencant les lleis de la competència i adulterant, consegüentment, la igualtat d'oportunitats dels participants en competicions espanyoles i internacionals en què intervenen aquests clubs.
No deixa de ser bonic que el comissari europeu - Joaquín Almunia - sigui soci del Bilbao, un dels clubs expedientats. També fan goig la identificació dels interessos privats dels clubs amb la "marca Espanya", com proclama el govern, i la resurrecció del vell discurs franquista de l'enveja que ens té Europa per ser tan trempats. L'expedient, però, no entra en el repartiment - o apropiació, trieu - dels drets televisius en benefici de Barça i Madrid. Sols parla d'ajuts directes o encoberts d'Estat, Generalitat Valenciana i Comunitat de Madrid, la punta de l'iceberg, i parlem de centeners de milions.
Per reblar el clau, la colla d'assessors que ha reunit Mas per ser independents ha assenyalat que el Barça, essent Catalunya un Estat, podria continuar sense cap dificultat jugant a la lliga espanyola. Com les relacions amb Espanya serien fraternals i intenses, Barça i Madrid continuarien jugant sis o vuit partits anuals i, així, canviant-ho tot, l'essencial no canviaria: Barça i Madrid jugant a futbol i representant les essències pàtries.
No crec que ni així hi arribessin a temps. La lliga ja no té emoció ni interès. Tot està fet i cantat. A diferència de l'anglesa, per exemple, ni atrau capitals estrangers, ni hi ha competència i han aconseguit arruïnar quasi tots els clubs. I els que no, sols cal una transició nacional per acabar-los d'ensorrar.
