31 de desembre de 2013
31.12.2013
Diari de Girona

EL Dr. MOISÈS BROGGI EN EL RECORD

31.12.2013 | 00:00
EL Dr. MOISÈS BROGGI EN EL RECORD

E"Estic convençut que només aprofundint en l'amor i la generositat, la humanitat sortirà endavant" (Moisès Broggi)

l Dr. Moisès Broggi (1908-2012) traspassà avui fa un any. Personalitat rellevant de la Catalunya de les últimes dècades, no sols pels gairebé cent cinc anys d'existència i per la trajectòria professional, sinó també perquè fou una persona compromesa amb la pau mundial, la societat i el seu país. El resseguiment de la vida i la lectura atenta de les memòries, així com dels llibres de reflexions, ens duen a la conclusió que el llegat immaterial del seu pensament no té data de caducitat i que les seves consideracions, per anys que passin, continuaran posant llum a qüestions fonamentals de la vida humana: el cos i l'esperit, la joventut i l'ancianitat, la vida i la mort... El coneixement, la creativitat, la innovació...
El Dr. Broggi es considerava un home privilegiat per haver viscut un segle ple d'avenços de tota mena, la qual cosa no vol dir que tingués una vida còmoda o fàcil. Sempre insistí, des d'una visió humanística i transcendent, que era cada persona qui havia de descobrir el veritable sentit de tot plegat.
Tinguérem el goig d'entrevistar-lo, l'any del seu centenari, per al Dominical d'aquest diari. Ens trobàrem a casa seva, al carrer Putxet de Barcelona. El seu despatx, ple de llibres de temàtiques ben diverses, feia palès que era un home d'immenses curiositats i inquietuds. En preguntar-li sobre el futur de la humanitat, ens respongué: "Sols veig dues formes de fer un pronòstic tan arriscat. La primera, la més fàcil, és pensar que les coses seguiran com fins ara o d'una forma semblant i, en aquest cas, no veig la possibilitat d'optimisme. L'altra és pensar en la producció de canvis imprevisibles, el més important dels quals seria que l'home deixés de ser un ser egoista i agressiu, i que posés en pràctica les normes evangèliques d'estimar el proïsme com a si mateix".
En els últims anys de la seva vida dedicà moltes energies a la causa de la plenitud nacional de Catalunya, per a l'assoliment de la qual considerava bàsics la unitat i el ressò internacional. En el llibre Reflexions d'un vell centenari s'hi refereix amb claredat: "La solució és la separació amistosa, com en el seu moment van fer, i han fet, els altres pobles. Una separació que permeti continuar col·laborant econòmicament i culturalment, però des d'una posició d'igualtat i no de domini d'una part sobre l'altra".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook