Sempre es fan servir símbols, allò que ens serveix convencionalment com a signe d'alguna altra realitat; al símbol se li ha concedit una certa representació. Avui ens acostarem a un lloc concret i ric en símbols; és probablement l'espai de Catalunya on es concentra una més alta densitat de símbols. Ho farem obrint el llibre "Simbologia del temple de la Sagrada Família", del qual són autors Albert Fargas i Pere Vivas. Aquests dies nadalencs conviden a obrir el llibre per les pàgines corresponents a la façana del Naixement. Antoni Gaudí havia dit d'ella: "Hem fet una façana completa del temple, perquè la seva importància faci impossible deixar de continuar l'obra." El temps li ha donat la raó perquè aquesta façana del Naixement va marcar una pauta tant en la grandiositat del conjunt com en la riquesa dels incomptables símbols que figuren arreu. El grup escultòric principal, el Naixement, és obra del gironí Jaume Busquets (el mateix autor de la Marededéu que presideix la façana de la catedral de Girona). La representació del fet històric del Naixement de Jesús mai no seria completa si no hi hagués la presència del bou i la mula. Són dos animals carregats de simbologia -expliquen els autors del llibre- perquè a les cultures anteriors al cristianisme el bou representava les forces del bé i la mula les del mal; participa així, la parella, dels grans contrastos del món, com ho són el blanc i el negre; a partir del bou i la mula, el bé i el mal, es podria entendre que Jesús està per sobre d'ells amb la doctrina del cristianisme que ara comença.
A la mateixa façana del Naixement es contempla el grup escultòric dels tres reis mags en adoració, als quals la simbologia atribueix coneixements de màgia i astrologia, ells serien els inspiradors formals dels signes del zodíac, i que amb aquesta preparació científica hauríen sigut capaços d'entendre la ruta de l'estrella que els guiava; hi ha un simbolisme en les ofrenes dels tres mags: l'or és el poder dels reis, l'encens és l'adoració i la mirra el sofriment, és a dir que la triple ofrena, conjuntament, reconeix en Jesús el poder suprem, la majestat i la naturalesa humana. Continuant mirant-nos la mateixa façana hi veiem els pastors, un grup de quatre, vertaderament embadalits; tradicionalment des de la boira dels segles, el pastor ja és una figura plena de significat: és el treballador que vigila intensament, que posa tota la seva atenció al que pugui succeïr, és el savi popular i és el pelegrí per excel·lència, com desarrelat, al servei del seu ramat; l'anunci de l'àngel als pastors i l'adoració s'emmarcaria en aquesta confiança: el missatge del cristianisme començarà a expandir-se comptant, precisament, amb aquesta gent fiable del tot.
Però aquest és, només, un tast de la simbologia apretada i intrigant que conté el temple de la Sagrada Família. A tota la construcció, els símbols continúen sorprenent el visitant encuriosit.
Hi ha també un simbolisme molt concret i puntual que el llibre ens descobreix; és, per exemple, l'homenatge que Josep M. Subirachs, l'escultor de la façana de la Passió, ha volgut tributar a l'arquitecte del projecte: hi ha un grup escultòric del camí del Calvari on hi apareix un espectador que és retrat de Gaudí; més encara, uns soldats romans porten uns elms que són inspirats fidelment en les xemeneies de la Pedrera, obra emblemàtica de Gaudí.
Les dues-centes pàgines del llibre esmentat, amb imatges excepcionals, s'agraeixen fervorosament per haver-nos fet entrar a la màgia expressiva dels símbols.
